Conclusions finals

Bé, les pràctiques han arribat a la seva fi. Ha estat un temps de molta feina i dedicació, però crec que el resultat ha valgut la pena. Penso que he seguint, amb la perspectiva sistèmica de la qual partia ja que aquests resultats s'han produït en els diferents àmbits d'intervenció:

• En el Centre on he realitzat les pràctiques ja que actualment disposen de més material amb el què poder intervenir (dos materials i un protocol) i coneixements ja que els he anat explicat tot el que anava aprenent, descobrint, els materials elaborats,...
• En els usuaris ja que han pogut millorar algun aspecte (cal tenir en compte que el desenvolupament del llenguatge és un procés llarg) gràcies als materials, coneixements anteriors i a les meves aportacions.
• En les famílies ja que he pogut donar alguna pauta per ajudar en aquest desenvolupament i sobretot fer-les conscients de les dificultats i de la importància del seu paper.
• En els educadors i els usuaris del Centre Obert perquè gràcies a la coordinació amb un dels educadors, ara coneixen més les dificultats de S. i tenen propostes d'actuació adequades  i adients que poden utilitzar i que poden afavorir també el desenvolupament dels altres usuaris.
• En els meus companys d'aula i altres persones que accedeix al blog ja que hi ha explicacions, propostes, materials, bibliografia i reflexions entorn a les dificultats de llenguatge.
• Però també en mi mateixa ja que m'ha ajudat a: 
• continuar aprenent la tasca de psicopedagog, 
• desenvolupar i posar a prova les competències necessàries (escolta, autocrítica,...),
• aprofundir sobre un dels àmbits d'intervenció,
• aprendre de les experiències viscudes,
• resoldre problemes amb els que m'he anat trobat (reconstrucció de les fases, adequació del temps, dels materials,...),
• gaudir aprenent i tenir ganes de voler realitzar les tasques "ben fetes",
• saber buscar la informació necessària i saber-la adequar a allò que necessites,
• saber elaborar materials,
• superar-me a mi mateixa amb nous reptes,... ja que m'he trobat amb algunes dificultats algunes de les quals han derivat en canvis:
• concretar el tema,
• replanificar les fases de les pràctiques,
• crear materials didàctics útils i atractius pels usuaris,
• elaborar el protocol.

Penso que això demostra que tots tenim sempre coses per aprendre d'altres persones i hem de tenir la ment oberta per saber-les rebre i aprofitar.

També és cert que com a procés dinàmic que és he fet alguns canvis, per ajudar en la millora i la qualitat del treball. Per aquest motiu crec que encara que no estiguessin previstos són adequats:

• reorganització de l'enfocament del treball envers el preprojecte,
• concreció del tema i per tant reajustament del títol,
• reducció de les hores d'observació,
• avanç de la data d'elaboració del material,
• s'han fet canvis en els materials i el protocol, però aquestes accions ja estaven previstes),
• incorporació de la fase 5,
• canvi en la modalitat d'enregistrament de les dades,
• finalització anticipada de la fase 3,
• no es fan reunions amb l'escola, però sí amb el Centre Obert,
• la fase 5 acaba un dia més tard del previst

Finalització fase 5

Com que ja he fet el resum de la visió dels agents implicats i he fet la reflexió autocrítica. Dono per finalitzada aquesta etapa i inicio la memòria de les pràctiques explicant i reflexionant sobre tot aquest procés.

Visió dels agents implicats

Penso que tots els agents implicats tenen en comú:

• Ser professionals.
• Conèixer les dificultats de l'alumne.
• Actuar des de l'aprenentatge significatiu i constructiu respectant el ritme d'aprenentatge.
• Fomentar el respecte i l'autonomia.
• Utilitzar reforçaments positius i evitar els negatius.
• Tenir expectatives de millora.
• Parteixen d'uns objectius assolir.
• Programen les activitats per assolir-los.
• Observen els canvis aconseguits.
• Treuen conclusions i reorienten el procés.
• Estan oberts a nous aprenentatges i coneixements.
• Reflexionen sobre la pròpia tasca.
• Tenen en compte els altres contextos.

PEr a tots aquestes motius, penso que desenvolupen amb èxit la seva tasca ajudant al desenvolupament de l'aprenentatge dels usuaris amb els què intervenen.

Capacitat autocrítica

Penso que per ser autocrítica amb mi mateixa, he de destacar els punts forts i els febles.

Punts forts:

• Ganes d'aprendre i millorar.
• Buscar l'interès dels usuaris per afavorir l'aprenentatge.
• Crear un bon vincle amb els usuaris.
• Saber determinar els objectius per extreure'n una planificació i avaluació.
• Ser responsable i organitzada amb la feina.
• Partir d'una perspectiva interaccionista, constructiva i significactiva.
• Tenir unes expectatives positives envers els usuaris.
• Respectar el seu ritme de treball.
• Fer refoçaments positius.
• Contribuir en la millora de l'aprenentatge de tres alumnes concrets i en la d'altres a través del material elaborat.
• Ser flexible.

Punts febles:

• Errors en la planificació, en concret la quantificació del temps.
• No ser prou aurtocrítica amb mi mateixa.
• Tenir por a equivocar-me.

Fase 5: avaluació assesorament

Aquesta última fase contempla dos objectius:

• Conèixer la visió de la intervenció dels agents implicats (de fet, aquesta ja l'he anat coneguent, ara però en faré un recull).
• Ser autocrítica amb la feina realitzada (també crec que ho he anat fent, però ara també en faré un resum).

Final de la fase 4: donar a conèixer el protocol

Dono per acabada aquesta fase ja que:

• He aplicat el protocol per a cada usuari.
• He revisat i modificat els materials i els protocols.
• He transmés el protocol a altres contextos: professional del Centre, educador del Centre obert i de forma més indirecta a la família a l'inici i final de cada sessió.

Ara començaré la següent i última fase (5: avaluació assessorament).

Presentació del material morfosintaxi

Després de fer les modificacions pertinents, així és com ha quedat el material morfosintàctic per superar els problemes anteriors.

És una mena de triangle (tipus calendari de taula) amb  el que es pot tenir dret i forma la frase amb dibuix i plegat per comprovar la frase escrita.

Fonts dels materials elaborats

A la fitxa de cada material elaborat es pot trobar l'enllaç amb el material en què m'he basat i la procedència de les imatges utilitzades.
Material lèxic: plantilla i la fitxa
Material morfosintàctic: fitxa del material i material versió word 2007 (no respecta lletra massallera), material en versió demo pdf

Modificació definitiva del protocol

Després de la reunió amb l'educacor del Centre Obert, he realitzat la última i definitiva modificació del protocol, ja que he donat per finalitzades les altres fases i aquesta està a punt. Els canvis són:

• Afegir un espai a cada graella per anotar les dades de l'usuari.

Es pot consultar al següent enllaç (queda una mica modificat per problemes amb la versió de word, si es desitja el puc enviar per correu electrònic).

Reunió amb educador Centre Obert

Ahir a la tarda em vaig reunió l'educador responsable del grup de S. del Centre Obert en el que assisteix dues tardes a la setmana per:

• Donar a conèixer el protocol (sobretot les activitats i ajudes que poden oferir a S. i que a més també poden beneficiar a altres nens/es del Centre).
• Explicar les dificultats de S. a nivell de llenguatge per tenir-les present, valorar-les i saber com intervenir.
• Intercanviar informació sobre aquestes.

Penso que la trobada va estar molt bé per poder complir amb aquests objectius. Primer em vaig presentar una mica, el treball i el protocol. Aquest el van trobar molt encertat tant com a eina com les caselles que havia marcat. Així doncs, des del Centre són conscients de les dificultats lingüístiques de S. (encara que algunes més tècniques les vaig haver d'explicar o posar exemples per saber de què estavem parlant) i en conseqüència l'intenten ajudar. Em va comentar que és una nena molt tímida, però que ara s'està obrint més amb els companys i els educadors i això ajudarà al seu desenvolupament lingüístic perquè interacciona i parla molt més. A més, de practicar amb la utilització del llenguatge també es beneficia de l'escolta correcta del llenguatge dels companys. D'altra banda, però posa en evidència els errors. Per tal d'ajudar-la quan diu una paraula o frase mal estructurada, li diuen correctament i fan que la repeteixi per fer-la conscient dels seus errors. L'altra intervenció que realitzen és incidir en la mare per tal que interaccioni més amb la seva filla. Penso que aquesta és una intervenció molt útil a nivell lingüístic ja que la família és un context importantíssim pel desenvolupament tan lingüístic com personal. També vam estar d'acord en què li anairia molt bé poder assistir a alguna altra activitat extraescolar, rebre atenció psicopedagògica,... però ara per ara, aquestes intervencions no són viables per manca de recursos econòmics i socials.

Després de presentar-me, donar a conèixer el protocol, intercanviar informació, explicar les dificultats i valorar la idoneïtat del seu treball, vaig procedir a donar alguna pauta per millorar o garantir l'eficiència (totes elles es poden trobar a l'apartat 6 del protocol: pautes d'actuació per a mestres i professionals, pàg 11 - 15 i apratat 7: pautes d'actuació per als pares i mares, pàg. 17):

• Donar proximitat física (respectant el seu espai) per afavorir la participació (estar a prop seu quan fa els deures, parlar al mateix nivell que ella,...).
• Mantenir una actitud acollidora (no donar res per suposat, preguntar de forma general si allò que s'ha explicat s'entèn, no fer judicis "és molt fàcil", ni jutjar "t'ho he t'expolicar una altra vegada",...) ja que el vocabulari reduït pot dificultar la comprensió. Per això també és important ajustar el lèxic al seu nivell. A vegades quan s'explica alguna cosa es diu més d'una vegada, però de manera difierent, o al final es fa un resum per acabar-ho de deixar clar. Doncs, es pot mirar d'explicar-ho una vegada "normal" i després fer un resum final amb un vocabulari més senzill. D'aquesta manera també es facilitarà la comprensió ja que és important que els enunciats siguin breus. De la mateixa manera que si es parla clar i a poc a poc perquè podrà entendre millor les paraules i assimiliar la informació de gènere, nombre, concordança i estructura. També es pot acompanyar d'informació gestual per afavorir l'adquisicó de vocabulari.
• Garantir que se la respecti i sigui considera (que no es riguin d'ella, la rebutgin,...), si cal es pot explicar a la resta de companys perquè ho entenguin i se'n facin al càrrec.
• Crear unes rutines interactives per facilitar la participació (deixar cinc minuts cada dia per explicar alguna cosa, fer cada dia a l'arribada una pregunta que hagin de respondre,...). És important que les preguntes siguin obertes per donar més explicació.
• Donar l'oportunitat que els usuaris escullin temes de conversa per tal que siguin d'interés per ells i els animi a participar i explicar. Aprofitar els esdeveniments recents per conversar (festes, excursions, aniversaris,...).
• Donar pauses per facilitar la resposta i esperar-la amb un somriure. Així com repetir les darreres paraules per animar-la a continuar explicant i elogia-la pel fet de participar per tal que ho continui fent.
• Per tal de corregir-la seria bo fer-ho amb sobreinterpretacions (interpretant allò que ha dit i construint la frase correctament), repeticions (tornar a dir allò que ha dit, però de forma correcta i exagerant allò que no ha dit bé per fer-la conscient, però sense valoracions negatives), expansions (tornar a dir allò que ha volgut dir afegint els elements o vocabulari que falta), correccions implícites (corregir allò que ha dit, però sense evidenciar-ho) o substitucions instructives (oferir-li una frase o una paraula més apropiada per dir allò que volia dir) ja que totes aquestes estratègies afavoreixen la participació en comptes de destacar allò incorrecte.
• Pel que fa a la intervenció amb la mare, se l'hauria de fer conscient de les dificultats de S. i de la importància i possibilitat de millora. Així com donar-li eines per poder-ho fer com: jugar amb ella, passar estones juntes, preguntar sobre el que ha fet duran el dia, escoltar-la i demostrar interès per allò que diu, fer-li preguntes, parlar de coses que passen,...

Penso que la trobada va ser molt útil per proporcionar aquestes pautes que ajudaran al desenvolupamnent lingüístic de S. A més, estic contenta perquè totes elles van ser molt ben rebudes i van ajudar a entendre millor el cas i l'actuació.

Resultats del protocol T.

L’aplicació del protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintaxi) en nens/es d’entre 6 i 8 anys demostra que T. De 6 anys té moltes dificultats a nivell lèxic (80%) ja que té un vocabulari molt reduït que provoca que realitzi sobreinclusions, sobreextensions, subextensions i utilitzi poc els sinònims i vocabulari abstracte. Té dificultats en la comprensió, però no tantes i això li permet establir bones relacions entre les paraules, encara que a vegades tingui dificultat per accedir a aquestes.

Pel que fa a la morfosintaxi, també presenta greus dificultats (88’88%). Les frases són molt simples, amb omissió o ús inadequat de pronoms, preposicions, connectors,... i errors de concordança entre paraules i sintagmes.

Per tal d’ajudar a afavorir el desenvolupament d’aquesta capacitat, seria necessari que participés en tots els contextos per tal de fer ús d’aquesta i agafar el model  de les altres persones. Per aquest motiu, qualsevol tipus d’ajuda, tasca, joc, activitat serà molt útil i més si les persones adultes coneixen les seves dificultats per tal d’oferir a més a més ajudes d’interacció verbal. En el protocol es poden trobar moltes pautes, estratègies i activitats tant per als mestres i professionals (apartat 6, pàgs. 11 – 15) i per als pares (apartat 7, pàg. 17).

veure imatges

Resultats del protocol a A.

Amb l’aplicació del protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintaxi) en nens/es d’entre 6 i 8 anys, A. és una nena de 6 anys amb forces dificultats a nivell de lèxic (66,6%) i algunes a nivell morfosintàctic (38,8%).

Les dificultats en el lèxic es deuen sobretot a un vocabulari reduït dels conceptes quotidians i per tant també de conceptes més tècnics, l’ús de comparacions, d’adverbis, de sinònims,... Aquests aspectes contribueixen a una construcció sintàctica molt simple (subjecte, verb i complement directe). Si l’elaboració sintàctica és més complexa, llavors comet errors en l’ús dels pronoms febles, en els connectors,  en les formes verbals o en les subordinades. També presenta dificultat d’accés al lèxic de paraules quotidianes i dificultat en el record de nou vocabulari.

Per tots aquests motius es recomana fer una derivació a un especialista per tal que determini de forma més específica les dificultats de llenguatge i el grau.

En el protocol, es presenten algunes estratègies i activitats que poden ajudar a A. a desenvolupar el llenguatge i millorar la construcció de les frases tant a l’escola com a la família. Es recomana explicar aquestes dificultats a la família per tal que les comprengui i les tingui present i així adoptar el paper educatiu de la família i canviar les pautes i l’estil de comunicació.  Algunes estratègies que haurien de mirar d’incloure són:

·         d’ajustament del llenguatge (utilitzar enunciats breus i d’estructura senzilla, parlar a poc a poc i amb una pronuncia clara i entenedora) per ampliar el lèxic.

·         d’ajuda per fomentar la construcció de frases més llargues i correctes

·         d’interacció verbal (correccions, reformulacions o substitucions) per ajudar-la a construir frases sintàcticament correctes.

Per aplicar totes aquestes estratègies és important que passi temps amb la família i que es tinguin en compte en tasques quotidianes com: anar a comprar, de camí a l’escola, explicar les activitats extraescolars,... en jocs (l’oca, memory,...), en contes i cançons. Tots aquests suggeriments es poden trobar a l’apartat 7: pautes d’actuació per els pares i mares (pàg. 17).
veure imatges

Resultats protocol S.

L’aplicació del protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintaxi) en nens/es d’entre 6 i 8 anys, confirma que S. De 8 anys té forces dificultats a nivell lèxic (66,6%) i moltes a nivell morfosintàctic (83,3%). El lèxic és molt pobre i amb dificultats de comprensió de conceptes abstractes, del principi d’exclusió mútua, d’objecte total i de dobles sentits. Això afavoreix que a vegades realitzi sobreextensions. Ocasionalment presenta dificultat d’accés al lèxic, però incorpora noves paraules amb certa facilitat.

Pel que fa a la morfosintaxi, realitza frases molt simples i amb errors d’ús de pronoms febles, preposicions, de gènere i nombre, de persona i número i de temps verbal, d’ordre. Ocasionalment omet elements obligatoris, gairebé mai utilitza connectors o adverbis i no té adquirit el mecanisme de les oracions subordinades. Així doncs, i tenint en compte la seva edat, el nivell de producció semàntica és bastant inferior a l’esperat pel nivell de desenvolupament, tal i com es va confirmar amb el WISC-IV, però és comprensible si es té en compte que no va parlar fins als 5 anys i que no ha fet vinculació amb la mare per problemes lingüístics (la mare no sabia el català i ella no ha aprés l’àrab). Tenint en compte totes aquestes característiques seria molt adient fer una exploració a fons per determinar totes les dificultats i poder-la ajudar a desenvolupar aquesta capacitat.

Per tal d’assolir aquest objectiu és molt important proporcionar-li ajudes per fomentar la seva participació ja que és a través de la interacció que podrà millorar la seva capacitat (tant parlant com escoltant a companys i adults). També per això és important que es socialitzi en diferents contextos i que la mare aprengui el català per poder actuar com a mediadora del llenguatge.  Seria recomanable explicar a la mare les dificultats de S. de manera que li doni la importància que requereixen i actuï per ajudar-la a desenvolupar aquesta capacitat. En el protocol es poden trobar moltes pautes, estratègies i activitats tant per als mestres i professionals (apartat 6, pàgs. 11 – 15) i per als pares (apartat 7, pàg. 17).

veure imatges

Aplicació del protocol

Com que demà he quedat amb un educacdor del Centre Obert on assisteix S., abans he volgut posar a prova el protocol. L'he aplicat a tots tres usuaris (veure imatges) i d'aquesta manera també m'ajudarà a intercanviar les impressions i a recollir dades sobre S. Per omplir el protocol m'he basat amb les graelles que havia realitzat per a cada usuari, el diari de pràctiques i alguna informació que recordava. Després d'haver realitzat aquesta reunió elaboraré un  breu informe de l'estat de cada usuari aportant algunes recomanacions. 

Gràcies a aquesta posada a prova, he detectat un altre aspecte a millorar: col·locar una graella amb les dades de l'alumne a cada graella, d'aquesta manera sinó s'imprimeix tot el protocol perquè ja es té a l'ordinador (com és el meu cas) no hi ha perill que els papers es perdin o confonguin (avui per evitar això he escrit la inicial i l'edat a la part superior esquerra de cada full).

Millora del material

En aquesta quarta fase, a més de doanr a conèixer el protocol, també inclou la revisió i millora del material. Pel que fa al protocol ja ha estat revisat i millorat, pel que fa al material, el de lèxic, no hi havia cap aspecte a millorar, en canvi el morfosintàctic, calia millorar:

• fer títols per a cada requadre: determinant, qui?, què fa? i com o amb què? per no haver-ho d'anar preguntant i que els subjectes guanyin autonomia. Ara cada imatge està en un requadre amb el títol i també queda més net i polit ja que no s'han de retallar i enganxar.
• plastificar els requadres perquè al tallar-ho i ser molt a prop, a vegades s'enganxen els fulls a l'hora de girar la pàgina. Ara em queda aquesta fase de muntatge on plastificaré els requadres, construiré una base triangular on es podran anar girant els requadres gràcies a una anella. D'aquesta també serà més senzill a l'hora de girar els requadres, per aquest mateix motiu també deixaré una mica d'espai entre requadres.
• modificar perquè hi hagi més varietat en l'ordre. Quan el feia ja ho vaig intentar, però era més senzill fer les frases per ordre, però d'aquesta manera, és fàcil que els nens se n'adonin (encara que no ha passat) i ja no pensin la següent frase. He solucionat aquesta dificultat acabant de fer una frase i tornant al principi. Ara en el muntatge a l'ordinador les frases no estan ordenades, però a més a més, com que el muntatge serà amb anelles, permetrà si es desitja canviar l'ordre sense problemes.

Per ara us deixo el nou material realitzat a l'ordinador. Quan tingui el muntatge fet, adjuntaré una fotografia perquè us en pogueu fer una idea.

• material versió word 2007 (no respecta lletra massallera)
• material en versió demo pdf
• També el tinc en versió word 2003, però amb aquesta es mouen tots els requadres. Per a qualsevol problema, us el puc enviar per correu electrònic.

Revisió i millora del protocol

He començat aquesta quarta fase per millorar el protocol amb notes de peu de pàgina amb la bibliografia i revisant l'ortografia. Ara penso que està a punt per dilluns presentar-lo a la reunió amb un dels educacdors del Centre Obert on assisteix S. Per aquest mateix motiu, al llarg d'aquest cap de setmana faré el buidatge de les dades recopilades de cada usuari en el protocol. D'aquesta manera l'hauré posat a prova i podré contrastar les informacions de S. amb l'educador.

La veritat és que aquesta reunió em fa una mica de respecte perquè no sé com serà rebut i acceptat. De moment ahir el vaig ensenyar a l'altra professional del Centre de pràctiques, la qual em va felicitar per la feina feta i el trobava útil i pràctic. Encara que evidentment incomplet ja que només té en compte uns aspectes concrets del llenguatge en una curta franja d'edat. Però considero que per ser un treball de pràcticum, la seva extensió i el tema és adequat i pertinent al nivell d'hores.

Aquí trobareu el protocol revisat que acceptant un suggeriment  de la professional del centre, he incorporat la franja d'edat al títol.

Protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge  (lèxic i morfosintaxi) en nens/es d'entre 6 i 8 anys.

La importància de les expectatives

Anteriorment ja havia comentat la importància que tenen les expectatives en l'aprenentatge dels alumnes, però ahir vaig ensopegar una pel·lícula sobre aquest tema que el representa molt bé: Diarios de la calle. 

És una mestra que comença a donar classes en un institut d'un barri amb pocs recursos. Els seus alumnes són majoritàriament immigrants amb greus situacions familiars, conflictes, bandes,... i poques expecatives de futur. Ella, però creu en ells i mica en mica va fent accions per demostra'ls-hi que poden canviar les situacions que viuen i tenir éxit a la vida i esperança. Penso que és una història molt bonica que ens ensenya a no donar res per suposat i a no tenir prejudicis per ajudar al màxim als nostres alumnes. Espero que us agradi tant com a mi i que us enrecordeu quan penseu que no hi ha res a fer. 

A la següent imatge, trobareu un link amb més informació:

Reflexió final etapa

Penso que aquestes pràctiques m’ha estat útils ja que m’han donat la possibilitat d’acostar-me a una experiència professional real al costat d’una persona amb experiència de la qual he pogut aprendre un estil de treball (aprenentatge significatiu, constructiu i sistèmic). Aquesta és la perspectiva (juntament amb la interacció social del llenguatge) que aplicaré en el meu futur professional perquè considero que és la que afavoreix el desenvolupament de la persona i l’aprenentatge. A més, m’ha posat davant de situacions en les què he hagut de prendre decisions, adaptar-me, cercar els objectius de treball,... i tot això és experiència, confiança i seguretat per un futur.

A més, aquesta experiència m’ha permés aprofundir sobre un tema d’intervenció propi del psicopedagog i reflexionar sobre aquest. Així com proporcionar-me les competències que és requereixen (habilitat per buscar informació, capacitat de reflexió, habilitat per elaborar documents, capacitat de descripció, habilitat per elaborar projectes,...).

Aquesta setmana iniciaré la fase 4 (donar a conèixer el protocol). Començaré per rectificar els dos aspectes del protocol que m'han dit les tutores per després poder-lo explicar a un altre context. El que ben pot ser és que quan l'expliqui i l'apliqui trobi altres aspectes a millorar. Després, acabaré la fase amb la millora dels materials didàctics elaborats (lèxic i morfosintàctic).


Un canvi en aquesta fase, és la dificultat de coordinar-me amb els tutors, per això l'explicaré a una professional del Centre i a un educador del Centre Obert on assisteix S. Pel que fa a la família, considero que a cada sessió ja se'ls hi ha anat explicant una mica i que és massa tècnic per explicar'ls-hi degut al nivell cultural i educatiu d'aquestes.

Protocol i finalització fase

Aquesta setmana tant la tutora de la UOC com la del Centre han revisat el protocol que he realitzat i m'han fet cada una d'elles un suggeriment: col·locar la bibliografia també a cada apartat i revisar l'ortografia.
Així doncs, dono per acabada aquesta fase (3: Establir protocols de detecció i d'intervenció a nivell de Centre, esola i família), perquè crec haver complert amb els objectius i les activitats d'aquesta:

• Establir el protocol de detecció i intervenció en el Centre, l'escola i la família (tot i que el títol és diferent: protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintaxi)).
• Elaborar i aplicar el material didàctic (n'he realitzat dos: un de lèxic i l'altre de morfosintaxi).
• Coordinar-me amb la tutora del Centre.
• Dur a terme hores de docència aplicant el material
• Les reflexions sóbre la intervenció (dificultats, habilitats i actituds), es troben a la pàgina de resum de les reflexions.

Tot i així es produeixen els següents canvis:

• No s'han realitzat coordinacions amb l'escola per manca de disponibilitat d'horaris (tot i que s'ha obtingut informació a través de la tutora del Centre) i amb els pares no s'han fet coordinacions específiques, però sí que s'ha establert un contacte a l'inici i final de cada sessió fent un seguiment.
• L'observació qualitativa en la resolució de les tasques s'ha realitzat i anotat a la graella iniciada de cada alumne i a més s'utilitzarà per aplicar el protocol a cada usuari i redactar un petit escrit amb les hipòtesis i les recomancions en la següent fase (4: Donar a conèixer el protocol).
• La fase finalitza a la primera setmana de maig i no a la primera quinzena.

Com que es compleixen totes els indicadors d'avaluació, dono per acabada la fase d'establir protocols de detecció i intervenció i inicio la següent. 

Últimes sessions

Avui han sigut les últimes sessions d'intervenció al Centre i les hem aprofitat per acomiadar-nos. He recordat que era el meu últim dia, ja que la setmana passada els hi vaig anticipar, hem aprofitat per fer un repàs del que he anat veient que feien, de les activitats, els progressos i els he animat a continuar treballant i esofrçant-se tant com fins ara. Tots ho entenien i estaven contents amb allò que els hi deia i els sabia greu que marxés, això significa que he pogut crear un bon vinvle de treball.

Amb S. ha estat una mica més emotiu ja que per ella també era el seu últim dia perquè se li han acabat els diners de la beca i no li han acceptat per l'any vinent. Però la tutora l'ha animat a anar-hi sempre que tingués un problema per tal d'oferir-li un punt de suport.

Presentació del protocol

Finalment, he acabat el protocol. Després de la cerca d'informació i la creació d'aquest, he decidit titular-lo:

PROTOCOLDETECCIÓ I ACTUACIÓ EN LA PRODUCCIÓ SEMÀNTICA DEL LLENGUATGE (LÈXIC IMORFOXINTAXI)

ja que resumeix la seva finalitat: detectar casos susceptibles a partir alteracions en el llenguatge lèxic i morfosintàctic o determinar retards en el procés maduratiu i proporcionar pautes i orientacions per facilitar el desenvolupament d'aquesta àrea a mestres, professionals i pares.

Espero que us pugui ser d'ajuda, prement el títol, podreu accedir i descarregar-vos el document.

Sessions dissabte 28 d'abril

Avui ha estat una mica estrany perquè A. ha anul·lat la sessió perquè estava malalta, S. ha trucat que no podia venir i amb T. s'ha fet una sessió més de psicologia perquè se l'ahvia d'ajudar a entendre que aquest estiu no podria anar amb el seu pare, que tindria un germà i que hauria de començar a fer tasques més autonòmament, sobretot hàbits d'higiene, perquè ja és gran.

La setmana següent, serà l'última sessió que assistiré al Centre ja que ja he acabat la part d'intervenció. Però queda la realització del protocol per acabar la fase. La veritat és que em sabrà greu acomiadar-me dels usuaris perquè ha estat molt agradable i profitós treballar amb ells.

Sessió aplicació material III

Amb S. hem estat parlant de què passa quan va al supermercat ja que el seu tiet ens ha explicat que quan hi va sempre plora. Resulta que quan va al supermercat amb la mare, ella voldria que la mare li comprés xocolata, caramels,... i com que la mare li diu que no, plora. Ens ho ha estat explicant i hem fet la reflexió que em d'entendre que no sempre podem aconseguir allò que volem i menys plorant. Però colia destacar que s'ha explicat molt millor! Li he vist un canvi, la majoria de les frases que ha construït tenien errors morfosintàctics (com omisió de conjuncions i preposicions), però eren plenament comprensibles!

Llavors hem aplicat el material d'estructura del llenguatge i he observat que no utilitza les preposicions, a vegades es deixa els determinants, no concorda tots els elements i comet errors en les formes verbals (irrularitats o temps verbals). De totes maneres, però el material ha servit per detectar els errors, destacar-los o oferir el model perquè el repeteixi (no se li demanava directament, però ho feia). D'aquesta manera se l'ajuda a adquirir majors relacions entre les paraules i establir una estructura bàsica i simple de frase. Com que totes les frases són d'accions amb complemet directe i complement del nom o CC d'instrument; de seguida ha entés el model i l'ha començat a aplicar. Llavors, he volgut augmentar la dificultat, construït jo una frase amb les imatges i que ella l'hagués de produir en veu alta i busqués la imatge corresponent (perquè d'aquesta manera no tenia el component visual al costat, sinó que l'havia d'imaginar). 

El joc li ha agrdadat molt i també hem utilitzat la part de lectura per fomentar l'autocorrecció. Penso que és un material molt adient per ella.

Sessió aplicació material II

Amb A. hem repassat els conceptes de dolç i salat i tornat a fer el joc de dolços de l'oca que vaig elaborar per consolidar el vocabulari après i relacionar-lo amb allò que vam veure a la pastissseria per formentar la creació de nou record a partir de les experiències viscudes. Després, hem aplicat el material d'esructura del llenguatge que li ha agradat molt. Ha construït les frases amb rapidesa i correctament. A més, com que ha millorat molt en la lectura, després giràvem les imatges i llegia la frase per comprovar si ho havia et bé. Crec que aquesta part autocorrectiva està molt bé ja que permet ser ells mateixos els que es rectifiquen i no es senten continuament corregits per l'adult. D'aquesta manera, com que prenen consciència de l'error i el rectifiquen també viuen la satisfacció de l'èxit d'haver assolit una tasca sols.
Al final ha volgut fer un joc, l'hem deixat triar i ha escollit el joc de l'oca que he fet joc! M'ha fet molta il·lusió perquè significa que ha complert l'objectiu pedagògic complet (aprenentatge significatiu a través del joc). Per escollir l'oca que volia, les hi anava ensenyant una per una i li deia: "veus aquesta és l'oca de..." per tal que ella acabés la frase indicant la categoria. M'ha sorprés ja que no més coneixia la dels dolços (que hem treballat) i la dels animals (tot i que li ha costat de trobar la paraula adequada tot i ser freqüent), la de la fruita i la verdura també ha acabat recuperant la paruala amb una mica d'ajuda i la dels transports no sabi ni el significat de la paraula. Ha escollit fer la de les verdures. Primer hem fet un repàs i en coneixia molt poques, només les més quotidianes: patata i pastanaga i pebrot. Algunes amb ajudes: carbassa, pèsols, all, ceba,... Però moltes latres no les coneixia deia que eren verdures. Després he preguntat a la mare i és que a casa en mengen poca i la mare diu que toca verdura, però no especifica quina; per això li he recomanat que digui quina, que les hi ensenyi quan vagin a comprar,... perquè és la manera d'aquirir el léxic: a través de la comunicació, de sentir els noms i poder-los relacionar amb l'objecte, de viure experiencia amb aquests,...

Sessió aplicació material I

En T. ahir va anar d'excursió. HE aprofitat això perquè em digués els dies de la setmana, m'expliqués l'excursió i repassar els animals ja que havia anat a la granja. He observt que el seu discurs és molt pobre i totes les construccions de frases són simples utilitzant tres paraules com a molt. A més a vegades no les concorda adequadament amb el gènere, omet les preposicions, té molt poc vocabulari i hi ha paraules en les que omet sons (per exemple a per la). Aquestes últimes observacions les he pogut constatar a partir del material d'estructura del llenguatge elaborat i les hem pogut fer evidents, posar exemples perquè se n'adonés, fer de mirall, de manant què havia dit o oferint el model.
Finalment hem utilitzat el joc de l'oca per repasar els animals.

Sessió aplicació material

Avui he aplicat el segon material que he elaborat: estructura del llenguatge: morfosintaxi. Aquest ha donat un bon resultat amb tots els subjectes ja que han mostrat interès, els ha agradat i els ha servit per estructurar les frases. Pensava que hi havia poques frases per fer perquè no havia trobat massa dibuixos il·lustratius que fossin bonics, simples i mantinguessin una unitat, però ara penso que evidentment quants més millor, però tal i com està dóna per unes quantes sessions. De totes maneres, he vist millores a fer: 

• fer títols per a cada requadre: determinant, qui?, què fa? i com o amb què? per no haver-ho d'anar preguntant i que els subjectes guanyin autonomia.
• plastificar els requadres perquè al tallar-ho i ser molt a prop, a vegades s'enganxen els fulls a l'hora de girar la pàgina.
• modificar perquè hi hagi més varietat en l'ordre. Quan el feia ja ho vaig intentar, però era més senzill fer les frases per ordre, però d'aquesta manera, és fàcil que els nens se n'adonin (encara que no ha passat) i ja no pensin la següent frase. HE solucionat aquesta dificultat acabant de fer una frase i tornant al principi.

Tot i això estic molt contenta amb el resultat perquè ha agradat als subjectes, ha estat funcional per ells i pel Centre ja que la tutora m'ha felicitat pel treball. A més, he deixat fulls en blanc per tal que si es desitja es puguin afegir images i paraules.

Dades recollides

Recollint la informació necessària per a la realització del protocol, m'he adonat que el millor serà millor enregistrar les característiques de llenguatge dels subjectes a partir del protocol i no continuant emmatgatzem les dades a les graelles sense cap ordre ni anàlisi. Per aquest motiu, quan el tingui acabat, marcaré les característiques de cada alumne i escriure quatre línies sobre les possibles causes, hipòtesis i recomanacions per ajudar a aquests subjectes.

Elaboració del protocol

Aquestes darreres setmanes he estat consultant bibliuografia per tal de tenir més informació sobre les dificultats de llenguatge en l'àrea semàntica: lèxic i morfosintaxi per tal de començar a elaborar el protocol d'intervenció. De la mateixa manera he estat buscant protocols sobre el llenguatge per tal de poder utilitzar-los com a referents (sobretot per veure'n l'estructura), però n'he trobat molt pocs i els que he trobat engloben moltes àrees del llenguatge i/o no s'adeqüen a l'edat. De totes maneres, segur que en podré aprofitar alguna cosa. Aquests són:

• PROTOCOL D’OBSERVACIÓ PER A LA DETECCIÓ DE DIFICULTATS DE LLENGUATGE ALS 3 ANYS (Serra, M. i Pérez, E. 1998)
• Eines i recomanacions per a la detecció de les necessitats d'intervenció en el llenguatge.
• Protocol d'observació del llenguatge

Però com que pel que fa a l'estructura, cap d'ells l'he trobat prou clar i adequat als alumnes i al context ja que alguns inclús són massa específics a l'hora d'avaluar i molt enfocats a logopèdia, m'he decidit a agafar com a exemple d'estructura el Protocol de detecció i actuació en la Dislèxia en l'àmbit educatiu (Prodiscat) emès per la Generalitat i el Col·legi de Logopedes ja que El trobo molt més clar i és específic per edats, de la mateixa manera que el que elaboraré jo que serà d'una franja d'edat igual a la dels subjectes de pràctiques i que tindrà la possibilitat de ser completat per altres franges d'edat i per altres àrees del llenguatge per qui ho desitgi.

Així doncs, he pensat que el protocol estarà adreçat a professionals (inclourà mestres i psicopedagogs) i que tindrà un apartat dedicat a donar estratègies als pares ja que els protocols estan a mans de professionals i aquests si detecten una dificultat seran els encarregats d'explicar-la als pares i donar pautes per ajudar al seu desenvolupament. L'edat serà per nens i nenes d'entre 6 i 8 anys i es titularà: Protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintàctic). Així que comenci a agafar més forma us el penjaré.

Informe Bofill

Aquests darrers dies s'ha publicat l'Informe de la Fundació Bofill que analitza els èxits i les dificultats del model actual d'escola catalana. En aquest informe es fa ressó de la realitat educativa catalana actual, demostrant que malgrat que l'Admistració assegura que es duu a terme una educació comprensiva i inclusiva la realitat és una altra ja que es cerca l'homogeneïtat separant els alumnes per nivells amb la creença que d'aquesta manera es reduirà el fracàs escolar. Des del meu punt de vista, és una manera de voler aparentar donar un enfoc, que és el més reconegut, però sense desplegar totes les eines perquè aquest sigui eficaç i potenciar només aquells alumnes amb més habilitats acadèmiques perquè treguin vons resultats i disminueixin el fracàs escolar. Segons l'informe i la meva opinió, si volem reduir el fracàs i les desigualtat és necessari aplicar unes mesures que actualment poques vegades s'apliquen i que ajudarien el desenvolupament de tots els alumnes, llavors sí que l'educació seria homogeneïa perquè es centraria en l'individualitat de cada alumne i donaria estratègies per afavorir el seu aprenentatge sense excloure'l de cap context educatiu ni segregant-lo:

• adoptar aquest model des de l'Administració per actuar de forma coherent
• reconèixer el talent de cada alumne i fomentar, valorar i avaluar aquells que no siguin necessàriament acadèmics
• educacar en valors
• tenir un mestre de referent
• formar un equip educatiu sòlid
• detectar i avaluar les disfuncions del sistema
• realitzar una avaluació continuada
• tenir una aula integradora
• poder flexibilitzar el currículum
• implicar a les famílies

Concretant amb l'àrea de llenguatge, el model de l'escola inclusiva és fonamental pels alumnes amb dificultats de desenvolupament del llenguatge ja que estan en contacte i prenen com a model alumnes amb un bon nivell de llenguatge. A més, reben més estimulació ja que el llenguatge és una via d'accés a la comprensió, pensament, planificació,... i necessiten tenir models i no ser agrupats en nivells d'aprenentatge inferiors perquè limitaran la seva capacitat. També necessiten, igual que qualsevol nen/a i especialment els que tenen dificultats, que se'ls reconegui les seves habilitats davant de tots els alumnes i no només d'aquells que també tenen dificultats per millorar la seva autoestima i autoconcepte. Finalment, a part d'aquests beneficis a nivell de grup, també en tenen poden assitir a l'aula integradora o poden rebre una atenció més individualitzada respectant el seu ritme de treball, necessitats, flexibilitzar el currículum, aplicar metodologies diferents,...

El cervell i la parla

Ahir al programa de TV3 Què qui com van tractar el tema del llenguatge i la seva relació amb el cervell. A través de la imtage que hi ha a continuació podreu acceidr al vídeo del programa i veure la complexitat i la importància d'aquesta àrea de forma molt didàctica.

Material per l'estructura lèxica del llenguatge

He acabta d'elaborar el material per millorar la morfosintaxi. Es tracta d'un llibret que conté (d'esquerra a dreta): una imatge, un determinant, el subjecte, el verb, el complement directe i el complement del nom o un complement circumstancial d'instrument.Aquest material permet elaborar frases simples sobre les imatges que es presenten a través d'imatges o de paraules escrites per tal de servir com a autocorrecció de l'estructura utilitzada, de guia per a millorar-la o de pauta per adoptar el mecanisme d'estructura de frases simples (subjecte i predicat constituit pel verb i dos complements). També llavors es pot demanar a l'usuari que les completi realitzant oracions subordinades de relatiu o causals. Això i la decisió de fer-ho de forma oral o escrita dependrà dels objectius del psicopedagog. Prement a la següent imatge, podreu accedir a àlbum Picasa per veure el llibre i la fitxa del material o bé sobre aquestes paraules per decsarregar-vos els documents: paraules, imatges i pictogrames.

Dissabte el duré a terme i explicaré com ha anat.

Sessions amb el material lèxic II

En les sessions d'avui hem utilitzat el material de l'oca que vaig realitzar per afavorir el desenvolupament lèxic. Amb T. hem utilitzat l'oca dels transports. Primer li he ensenyat el material i li he preguntat sobre la categoria, pe`ro no la sabut dir per aquest motiu ha intentat esplicar-la encara que construint una frase per no ben construïda: "per anar d'un sito a otro". Llavors he fet de model representent les seves paraules per explicar-li: "sí, són mitjans de trasnport, és a dir, vehicles que serveixen per anar d'un lloc a un altre". Després li he explicat les normes del joc, hem dit els noms i hem començat a jugar. He pogut observar que a part dels més quotidians (cotxe, tren, autobús,...) ni ha molts que no els coneix. Quan això passa li explicava què era, com funcionava, on el podíem trobar,... Així que penso que ha estat molt productiu per aprendre una nova categoria o posar un nom a aquesta ja que ja coneixia la relació taxonòmica entre els diferents elements i enriquir el seu vocabulari. A més ho hem pogut fer a través del joc ja que no ho ha voiscut com a una activitat "acadèmica" i segurament això ajudarà a generalitzar i recordar aquests aprenentatges.

Sessions amb el material lèxic

En les sessions d'avui hem utilitzat el material de l'oca que vaig realitzar per afavorir el desenvolupament lèxic. Amb A. hem utilitzat l'oca de dolços per seguir amb la categoria que havíem començat a treballar. Primer he presentat el joc i li he preguntat sobre la categoria i sobre què significava aquesta per repassar els conceptes treballats. Llavors, li he explciat les normes i hem repassat els noms de tots els dibuixos i parlat sobre què ens agrada més, menys,... Després hem jugat de manera que a cada casella on quèiem havíem de dir el nom. La veritat és que crec que ha estat molt útil perquè s'ha mostrat molt entusiasmada, li ha agradat molt i ha recordat gairebé totes les paraules! Algunes li costadaven de pronunciar correctament (sobretot les més llargues), per això aplicavem el sistema que utilitza la tutora de pràctiques: picar les paraules per síl·labes. Finalment, per acabar de consolidar tot el vocabulari après, la tutora de pràctiques ha proposat anar a la pastisseria a veure tots aquells dolços. Penso que ha estat una molt bona manera perquè li hem pogut oferir un aprenentatge encara més significatiu i vivencial que ha ajudat a consolidar i a veure la importància d'aquella activitat que duiem a terme.

Pel que fa al material, penso que ha estat adequat i funcional, no he trobat cap aspecte per modificar.

Sessions amb el material lèxic III

En les sessions d'avui hem utilitzat el material de l'oca que vaig realitzar per afavorir el desenvolupament lèxic.

Amb S. hem utilitzat les oques dels animals. Ella coneixia la relació taxonòmica de les oques (animals) i la majoria d'animals ja que al rpincipi hem fet un repàs, però igual que T. només coneixia els més quotidians i els altres o bé no els coneixia o només en sabia nombrar característiques, però no el nom concret de l'animal. Alguna vegada se li ha activat una paraula fonèticament semblant al nom de l'animal que volia dir. Després d'explicar les normes del joc, hem començat a jugar, però com que és més gran i presenta moltes dificultats en l'estructura del llenguatge li he proposat que a cada casella que quèiem havíem de fer una frase de forma oral. He observat que les frases són molt senzilles i sovint visuals o alegant a característiques d'aquella paraula i comet erros de concordança entre sintagmes (els fulles). Per això penso que el següent material que estic començat a elaborar per treballar la morfosintaxi la podrà ajudar molt. També comet errors d'exclusió mútua, és a dir, li costa entendre que un nom es pot nombrar utilizant un altre nom (ase i ruc) això demostra que el seu vocabulari és molt reduït, perquè sinó se li explica tampoc adquirirà les noves paraules ja que no sabrà a què fan referència. Tampoc entèn els dobles sentits (aquell noi és un ruc). El joc, però li va agradar molt i va servir per poder conèixer noves paraules, detectar aquests errors i fer de model per ajudar-la en el desnevolupament del llenguatge.

En cap moment vaig saber detectar cap aspecte a millorar a tarvés de la pràctica i la tutora del Centre tampoc me'n va saber dir cap. Estava molt contenta amb el material elaborat i creia que li podria ser de molta utilitat, la qual cosa em satisfà molt i em recompensa el temps invertit en elaborar-lo.

Material per a l'adquisició del lèxic

Aquest és el material que he creat per ampliar i ajudar a desenvolupar l'àrea de lèxic. Tal i com vaig comentar és un joc que inclou 6 oques temàtiques sobre diferents conjunts de vocabulari: dolços, animals (2), mitjans de transport, fruites i verdures. A més va acompanyada d'una graella amb la paraula corresponent a cada casella amb lletra lligada per tal que la puguin llegir gairebé tots els usuaris i una fitxa explicant el material i els seus objectius. Si cliqueu la imatge següent del material us redireccionarà a un àlbum Picasa per si us voleu descarregar el material. També ho he penjat la plantilla i la fitxa com a document per si voleu elaborar alguna oca més.

Dissabte el posaré a prova en les sessions de pràctiques, ja us explicaré el resultat!

Primer esbós del material

En la última sessió de pràctiques he aprofitat per parlar una estona amb la meva tutora del Centre sobre el material que vull elaborar. Com que ja havia començat a buscar una mica de materials i anava amb dos esbossos.

Aquest serà el material que elaboraré per afavorir l'adquisició de vocabulari. És en format oca, però com que hi ha menys caselles, només he mantingut el pou (una casella sense tirar), els daus i la mort (tornar a començar). Llavors hi ha caselles marcades amb lila on hi posaré una mateixa imatge que representarà la oca i inventaré un rodolí per anar d'aquella casella a una altra. Elaboraré 5 oques temàtiques: una de fruites, verdures, animals, dolços i mitjans de transport. Seran útils per fomentar l'adquisició de lèxic quotidià agrupat en temes per afavorir la categorització del vocabulari. A la tutora del Centre li ha semblat molt bé, només m'ha aconsellat que podria incloure també la paraula escrita a més de la imatge. Jo hi he estat pensant, i penso que serà més útil fer una graella per cada oca amb el número de casella i la paraula ja que si la paraula està escrita, llavors el que es fomentarà és la lectura, però no l'associació de paraula-imatge, de categoria, interiorització o cerca de vocabulari.

L'altre material, el tinc fet en un esbós en paper. Serà per ajudar a la construcció gramatical de les paraules. Serà una mena de llibreta on s'escollirà una imatge i s'hauran de cercar les paraules adients per construir la frase. En aquest cas també em deia que les paraules fossin tant visuals com escrites i igual que en l'altre cas, ho faré així seguint el seu consell, perquè penso que la idea és bona, però de manera que no coincideixi la paraula amb la imatge ja que el meu objectiu és que tinguin unes "pistes" per construir frases gramaticals, no fomentar la lectura. Però incorporant la paraula escrita darrera la imatge pot servir com a element autocorrectiu. 

Aprofitaré aquesta setmana santa per posar-m'hi i poder-los presentar al Centre quan torni de vacances (com a mínim un).

Finalització fase 2

Avui dono per acabada la fase 2: Coneixement i aproximació a les dificultats ja que crec haver assolit tots els objectius i realitzat totes les tasques:

• Establir vincle amb els usuaris.
• Tenir una primera impressió de les dificultats i ser capaç d'anar-les concretant a mesura que m'endinsi en la fase.
• Observar la pràctica del psicopedagog i participar en el procés d'aprenentatge duent a terme sessions i proposant activitats.
• Conèixer la fonamentació teòrica de l'àrea del llenguatge, a més, l'he representat en un power point.
• Extreure les dades de l'observació i la docència en una graella.
• Establir hipòtesis i objectius de treball ja que he començat la fase 3 elaborant el material que sigui útil per aquests usuaris. Les hipòtesis en tots els usuaris són que milloraran després de l'assessorament, però que és un procés llarg i que per tant segurament amb la curta durada de les pràctiques no podré observar i que han rebut poca estimulació del llenguatge, fet que accentua aquestes dificultats i sinó es produeix un canvi les afavoreix.

Com que crec haver complert amb tots els criteris d'avaluació, dono per acabada la fase i em centraré en la següent (tot i ja haver començat a elaborar el material). L'únic canvi en el desenvolupament d'aquesta fase ha estat la reducció de les hores d'observació (d1 10 a 5).

Sessió de pràctiques

En aquesta sessió de pràctiques he continuat participant en el procés d'aprenentatge ajudant en la docència. Amb A. vam fer una sopa de lletres de vocabulari d'animals on ella havia de mirar els dibuixos, escriure'ls i trobar-los a la sopa de lletres. Igual que en l'última sessió, ha aplicat l'estratègia de fragmentar la paraula en síl·labes per escriure-la i llavors repassa allò que ha escrit. Crec que ha començat a assimilar aquest procés i això l'ajudarà a millorar la seva autonomia i la capacitat de lectoescriptura.

Amb S. vam continuar fent seqüències, explicant totes les vinyetes ajudant-lo a construir frases més complertes i fent de model per afavorir el desenvolupament del llenguatge i la construcció de frases gramaticals. Llavors vaig ajudar-lo a decidir l'ordre i les va retallar, li vaig donar alguna pauta per millorar l'habilitat amb les tisores i la veritat és que ho va aplicar i li va sortir molt millor.

Finalment, amb S. vam continuar fent el joc de donar ordres ja que vam veure que és molt complert i que li serveix perquè fem de model i l'ajudem a construir frases gramaticals i enriquir el vocabulari.

Penso que el treball en l'àrea de llenguatge és lent, però van incorporant allò que se'ls ensenya, per tant, segur amb més temps, milloraran.

L'adquisició del llenguatge

A continuació deixo l'enllaç per visualitzar o descarregar un document power point amb la fonamentació teòrica sobre l'adquisició del llenguatge. En aquest es fa una descripció global d'aquesta àrea i de forma més específica dels nivells d'anàlisi del projecte: desenvolupament lèxic, semàntic i morfosintàctic. Les dificultats no expliciten de forma concreta, perquè no he trobat informació concreta d'aquestes, però entenc que és qualsevol dificultat en alguna de les àrees presentades, retard de maduració,... En un principi no tenia pensat fer cap presentació, però al final ho he cregut necessari per ajudar-me a contextualitzar-me en el tema ja que l'àrea del llenguatge és molt àmplia i cal delimitar-la. A més, m'estava essent bastant complicat el fet que cada manual que he consultat l'ha organitzat de forma diferent. Fent servir el Power Point, l'he pogut estructurar de la meva manera i espero que us sigui d'utilitat també a vosaltres (podeu clicar la imatge per veure'l o descarregar-lo).

Fase 5

A la pàgina de les fases, podreu observar que he afegit una fase en el projecte. La fase 5: avaluació de l'assessorament que em permetrà conèixer com he elaborat el protocol, quina utilitat atorguen a aquest els agents implicats, fer recomanacions de continuïtat del projecte,...

DADES S.

Durant aquestes dues primeres fases he anat omplint i ampliant la graella que vaig realitzar a l'inici. La graella la podreu trobar a: http://www.scribd.com/doc/87584432/graella

DADES A.

Durant aquestes dues primeres fases he anat omplint i ampliant la graella que vaig realitzar a l'inici. Aquesta és la de A.

DADES T.

Durant aquestes dues primeres fases he anat omplint i ampliant la graella que vaig realitzar a l'inici. La graella de  T. la podreu trobar a: http://www.scribd.com/doc/87584432/graella

Resultats d'S. del WISC-IV

El WISC-IV és una prova d’avaluació diagnòstica aplicable a nens d’entre 6 i 16 anys. Avalua les següents àrees: comprensió verbal (CV), raonament perceptiu (RP), memòria de treball (MT) i velocitat de processament (VP). A més dóna un coeficient intel·lectual total (CIT) que proporciona una mesura de la posició relativa del subjecte dins de la població representada pel seu grup normatiu. Però l’anàlisi no només es fa de forma quantitativa sinó també qualitativa ja que s’han d’observar el tipus de respostes del subjecte per realitzar inferències sobre els aspectes adaptatius i defensius de la personalitat, sobre la rigidesa o flexibilitat de pensament, els conflictes emocionals, la impulsivitat,...

Consta de 15 tests (10 d’obligatoris i 5 d’optatius). Els test optatius aporten informació addicional sobre el funcionament cognitiu i intel·lectual del subjecte i es poden substituir per algun dels obligatoris (com a màxim un per a cada àrea).

A S. es van aplicar totes per obtenir major informació. El resultat va ser un coeficient total (CIT) de 79, una comprensió verbal (CV) de 70, el raonament perceptiu (RP) de 91, la memòria de treball (MT) de 93 i la velocitat de processament (VP) de 93.

El coeficient total és per sota de 85, per tant es considera que està una desviació per sota de la normalitat estadística igual que la comprensió verbal. Per tant es confirmen les hipòtesis de dificultats en el desenvolupament del llenguatge, ja que les altres àrees no són molt altes, però estan dins de la normalitat estadística. Pel que fa al llenguatge, ens indica que el vocabulari és poc ric, les frases no estan ben estructurades, no té molt coneixement cultural i mostra dificultats en la comprensió. La prova de conceptes del raonament perceptiu, per exemple, ens indica que hi ha una dificultat en el llenguatge ja que aquesta en la que no intervé la realitza millor. En canvi, dins d'aquesta mateixa àrea, la de figures incompletes, ens torna a suggerir que els coneixements respecte a l'entorn no són molt elevats. Això es podria explicar per la poca estimulació que ha rebut des de la infància. Per última la memòria de treball i la velocitat de processaments no són correctes.

Començo a elaborar el material

L'elaboració del material no l'havia de fer fins a principis del mes que ve, però crec que puc começar a aquesta setmana i així la setmana que ve ja l'aplico ja que penso que tampoc calen 5 hores de participació en el procés d'aprenentatge perquè ja ho he anat fent i serà més útil que les faci amb el material que desenvoluparé. De moment he pensat fer un material per desenvolupar el vocabulari bàsic. Faré un joc de l'oca temàtica. És a dir, un joc de l'oca on cada casella sigui una imatge d'un tema, per exemple les fruites. D'aquesta manera es podrà veure la imatge, identificar-la, escriure la paraula,... He pensat que en podria fer una d'animals, fruites, verdures, transports i dolços (vocabulari treballat el dissabte passat amb A.). Intentaré tenir-ne almenys alguna per dissabte i així començar-la a aplicar i a veure com va.

Pàgina recursos

Acabo de millorar la pàgina de recursos incorporant les imatges perquè us pugueu fer una idea de què es tracta. A més, si cliqueu a sobre d'aquestes accedireu a la pàgina web on les he trobat i on us podeu descarregar o aplicar el recurs. ja em direu què en penseu i si us són d'utilitat o en podeu proposar de nous!

Expectatives negatives

Abans comentava la importància de tenir expectatives de canvi i de millora en la nostra feina perquè aquestes influeixen positiva o negativament en l'aprenentatges, adquisició i desenvolupament de l'usuari. Sinó veieu aquest vídeo, quina importància juguen les expectatives i els prejudicis, no només en el mestre/a sinó també en els alumnes. En les nostres pràctiques i àmbits d'actuació, no serien els ulls marrons sinó les dificultats d'aprenentatge. 

Què en penseu? Aquest fet es dóna les aules o hem assolit l'objectiu d'escola inclusiva?

Són importants les expectatives?

Dissabte, la tutora del Centre em va comentar que la setmana passada, la mare d'A. havia anat a fer una entrevista amb la mestra i que la mestra li va dir "no ens en sortirem amb aquesta nena". La mare li va comentar a la  tutora del Centre i aquesta, va aprofitar un dia dels que va a l'escola d'A. a fer una sessió amb un altre usuari per parlar amb la mestra reforçant totes els processos que A. ha millorat des de principis de curs perquè s'adonés de la progresió i de les expectatives de millora. Penso que és molt greu que els mestres (com a agents educatius) pensin això dels seus alumnes perquè de forma indirecta estan minvant la capacitat de desenvolupament d'aquests nens. Per aquest motiu penso que les expectatives sempre han de ser de millora, realistes per no sentir-nos fracassats ni crear després un desengany als pares, però sempre pensant que es pot millorar i progressar. Sobretot, penso que nosaltres com a psicopedagogs, som els primers que hem d'adoptar aquest punt de vista per intentar fer canviar el dels mestres i reajustar el dels pares o altres agents educatius perquè cada un des del seu àmbit estimuli el nen/a al màxim, però de forma adequada. Sinó pensem d'aquesta manera no podem actuar ni com a assessors ni com a docents, no creieu?

Participar en el procés

Dissabte vam decidir què fer juntament amb la tutora del Centre a les sessions i vam intercanviar una mica els papers, jo vaig realitzar les sessions amb el seu suport. La veritat és que no em va ser gaire difícil ja que havia anat veient la metodologia de treball que es basa en l'aprenentatge significatiu ja que proposa tasques properes als usuaris, fomentant la participació, la conversa i la reflexió; així com fomenta el procés actiu d'aquests i media en el context per desenvolupar les seves capacitats (aprenentatge constructiu). A més també he conegut els usuaris ja que he establert un vincle amb ells i he estat capaç d'identificar les dificultats que presenten centrant-me en les que fan referència al projecte.
Amb la A. vam repassar primer un vocabulari de dolços fet la setmana anterior i després el vam escriure. Vaig poder observar que ha millorat ja que gairebé escriu sola les paraules (fa servir un mètode que li ha ensenyat la tutora del Centre de pica primer les paraules per síl·labes i així facilitar la consciència fonològica). Així que vaig reforçar aquest mètode i vaig acompanyar-la a aplicar-lo si hi havia alguna paraula molt difícil. També reforçava que tornés a llegir allò que havia escrit perquè fos conscient de les errades que cometia i les pogués rectificar. Al principi li havia de recordar, però després ja el realitzava ella sola. Amb T. vam fer un treball d'organitzar seqüències temporals ja que en un dels jocs d'ordinador que vam fer un dia, vam veure que tenia dificultats per ordenar vinyetes. Així que vam fer una fotocòpia de quatre vinyetes i ell les va haver de retallar (motricitat), ordenar (seqüència) i explicar (vocabulari i construcció de frase). Penso que va ser un treball molt bo ja que es van poder treballar moltes àrees, per això vam decidir buscar més seqüències per poder-les fer en la pròxima sessió. Finalment tenim corregits els resultats del WISC-IV de S. (els comentaré més detalladament en el següent comentari), però podem dir que s'han confirmat les nostres hipòtesis de greus dificultats en l'àrea del llenguatge. Així que vam decidir fer un joc de donar i rebre ordres per veure el grau de comprensió d'aquestes i millorar la construcció de les frases. També penso que és una activitat molt complerta perquè també es treballa la memòria de treball i s'aprèn tot jugant que sempre ajuda a generalitzar els aprenentatges.
En definitiva, em va agradar molt poder planificar les activitats amb la tutora del Centre i que acceptés totes les propostes d'activitats que vaig fer. Això significa que entenc les dificultats i sóc capaç de programar activitats per millorar-les. A més a més, crec que a nivell de competències ho vaig fer bé perquè no em va fer cap correcció.

Materials

Ara tenia una estona i em venia de gust començar a mirar materials sobre l'adquisició de vocabulari i la millora del desenvolupament morfosintàctic. Més o menys he agafat una idea d'un material a elaborar per a cada un d'aquests temes, però pel camí, he trobat materials ja fets que poden ser interessants per afavorir el desenvolupament en aquestes dues àrees i en d'altres dins de l'àrea del llenguatge com la pragmàtica, l'expressió oral, l'estructuració,... Us deixo una breu descripció i els links a la pàgina de recursos (volia posar una imatge de cada una d'elles perquè fos més visual, però suposo que ocupa massa i després no em deixa guardar; una altra estona ho tornaré a provar).

ELABORACIÓ DEL PROJECTE

Avui he entregat el projecte!! Finalment, crec haver-lo elaborat seguint totes les indicacions de la tutora de la UOC i penso que és viable. Trobareu les fases a la pàgina del blog que duu aquest nom. Estic contenta perquè crec haver assolit l'objectiu tot i que ha sigut un repte pel que vaig comentar dels canvis inesperats que m'han suposat reestructurar-lo de nou. Però la qüestió és que crec haver-ho aconseguit, que m'agrada el tema, que penso que és viable, que pot ser d'utilitat pels usuaris del projecte, per altres usuaris del Centre, pel Centre i els seus professionals i pel context dels usuaris!

OBSERVACIÓ II

En la sessió de pràctiques he ajudat a corregir el WISC-IV, he comprovat les respostes donades amb el manual, he fet els totals, els he comparat amb la taula per l'edat i he elaborat el gràfic. Aquesta setmana la tutora del Centre s'ho mirarà per confirmar que estigui bé i veurem els resultats. Però si el que vaig fer és correcte S. té un perfil cognitiu baix en totes les àrees i sobretot en la de llenguatge que és molt baix. Quan tingui els resultats segurs, els comentaré perquè ara tampoc voldria avançar coneixements que no són segurs. A més he continuat observant les competències:

• Revisar les notes de la última sessió per recordar el nivell d'aprenentatge assolit i els objectius a treballar.
• Deixar el temps necessari a l'usuari perquè respongui.
• Donar poques ajudes i anar-les incrementant.
• Potenciar l'autonomia de l'usuari.

He parlat amb la tutora del Centre i li sembla bé el canvi de reducció d'hores d'observació. Així que pròxim dia concretarem les activitats a dur a terme amb els subjectes i les desenvoluparé jo.

Per què he escollit aquest tema?

Com que torno a realitzar l'estada de pràctiques en un centre psicopedagògic privat que em permet aprofundir en aquest àmbit d'intervenció, he preferit canviar el tema del projecte per conèixer més dificultats d'aprenentatge a part de les dificultats en les matemàtiques que vaig realitzar en el Pràcticum I.
A més, com he pogut observar, els usuaris del Centre en els que assisteixo a les pràctiques presenten dificultats en l'àrea del llenguatge. Dins d'aquesta àrea, he acotat el tema en el desenvolupament lèxic, semàntic i morfosintàctic ja que són les àrees que més s'adeqüen a la intervenció d'aquests usuaris. 
Penso que el llenguatge és una àrea molt complexa i això em suposa un gran repte tant a l'hora d'emmarcar-la en un context com de delimitar-la, però alhora trobo que és una àrea fascinant perquè és una característica pròpia dels éssers humans que ens permet comunicar-nos, relacionar-nos, adquirir coneixements i competències, planificar, autoregular-nos,... Per tant de gran importància per afavorir el desenvolupament; objectiu fonamental en la tasca psicopedagògica.

Reducció de les hores d'observació

Demà parlaré amb la meva tutora del Centre perquè en la descripció de les fases vaig posar 10 hores d'observació de la pràctica, però ara m'adono que són moltes perquè ja he fet més hores d'observació amb una finalitat concreta (5 hores per establir vincle i 5 hores per tenir una primera impressió de les dificultats lingüístiques). Això significa que he observat 4 sessions de cada subjecte i crec que amb dues més que faci per centrar-la a l'observació de la pràctica del psicopedagog, n'hi ha prou. Així doncs, reduiré de 10 hores d'observació a 5 hores i el dissabte de la setmana que ve començaré a participar en el procés d'aprenentatge.

ELABORACIÓ PROJECTE

He anat donant voltes al tema i fent recerca i he trobat que el desenvolupament de la capacitat lingüística es dóna en diferents fases:

• etapa prelingüística
• desenvolupament fonològic
• desenvolupament lèxic i semàntic
• desenvolupament morfosintàctic

Per allò que he pogut observar i comentar amb la tutora, centraré el tema en les dues últimes fases ja que són les dificultats que mostren els usuaris. Comencen a conèixer, a produir i combinar paraules, però el seu vocabulari és pobre (desenvolupament lèxic i semàntic) i la combinació no és la correcta (morfosintaxi). L’enfocament lexicalista basat en múltiple constriccions, manté que les representacions lèxiques tenen una gran importància en l’anàlisi sintàctica, així com el context semàntic ja que pot ajudar en la interpretació correcta de l’estructura sintàctica d’una oració. Soler,O. (coord). (2006). Psicologia del llenguatge. Barcelona: Editorial UOC.

Per aquest motiu considero que serà important ampliar el vocabulari (realitzaré un material) i ajudar a construir frases sintàcticament correctes (elaboraré un altre material). Així com elaborar un protocol de detecció i intervenció per millorar tota aquests aspectes de l'àrea del llenguatge que pugui ser d'utilitat pels professionals del Centre, les famílies i l'escola.

OBSERVACIÓ

Aquesta setmana i la vinent, les dedicaré a fer observació de la intervenció que realitza el psicopedagog; aspecte que em servirà per veure les característiques i competències, però també per poder anar pensant sobre el tema del projecte i com enfocar-lo.

Pel que vaig poder observar, el psicopedagog:

• Manté sempre una actitud de col·laboració donant pautes a l'usuari perquè ell mateix trobi la solució.
• Es preocupa de la vida personal per conèixer els canvis que el puguin afectar i mantenir el vincle.
• No utilitza la paraula "no" sinó que intenta fer veure l'error.
• Exagera molt la pronuncia per facilitar la consciència fonològica.
• Utilitza de recursos visuals per escriure el vocabulari.
• Anima a l'usuari a tenir ganes de treballar i a tornar-hi la setmana vinent.
• Aplica reforçament positiu.
• Proposa activitats significatives.
• Fa de mediador entre els coneixements adquirits i el que pot desenvolupar amb ajuda.
• Fomenta la conversa.
• Afavoreix la reflexió i el repàs.
• Parla breument amb la família.
• Es comunica amb l'escola.

Penso que totes aquestes són característiques generals de la professió de psicopedagogs. Però segur que en podré observar més. En aquesta sessió he fet com en les anteriors, ajudar i col·laborar en les tasques proposades. Inclús he passat les proves finals del WISC-IV a S.! Estava una mica nerviosa perquè no em sabia totes les instruccions de memòria, però les anava mirant una mica i m'anotava les respostes per després més endavant puntuar-les quan pogués mirar realment els criteris de resposta. El feedback que m'ha fet la tutora ha estat positiu, així que no ho dec haver fet bé! Pel que fa les dificultats, he corroborat les anteriors i he afegit que S. no comprèn els dobles sentits.

REORGANITZACIÓ DEL TREBALL

Aquests dies i segurament els pròxims, estic refent la idea que tenia del preprojecte per elaborar el projecte. Ja que a part del tema hi havia una qüestió de repartiment de les hores que tampoc era l'adequat. La veritat és que em sento bastant confusa ja que en el preprojecte no m'havien fet cap correcció i per tant jo ja el donava per correcte i ara em trobo amb tot de comentaris que considero encertats que m'ajuden a millorar el projecte que jo ja creia correcte perquè l'havien validat i ara m'adono que no ho era. Anem per feina!

ANÀLISI DE LES DIFICULTATS II

Les sessions d'ahir han estat semblants ja que l'objectiu amb T. com A. és ampliar el vocabulari i escriure'l per treballar l'escriptura i discriminació dels sons. Amb S. em continuat amb l'aplicació del WISC-IV. Tal i com vaig plantejar el preprojecte, volia centrar el projecte en el cas d'S., ja que és del que podia obtenir més informació a través de l'exploració i perquè és el que presenta més dificultats. Però la tutora de la UOC m'ha fet veure que per fer-ho d'aquesta manera he de complir unes condicions:

• No ha de ser el mateix trastorn o NEE que el contemplat en el pràcticum I (no ho és, el pràcticum I era sobre dificultats en les estratègies de càlcul en la suma i la resta).
• Ha de ser una NEE molt específica en la que calgui fer un treball de recerca exhaustiu i un grau d'aprofundiment elevat (complicat). 
• Ha de tenir una vessant enriquidora i/o preventiva per altres possibles situacions/casos (podria).
• Només es pot dedicar a la docència una part reduïda de les hores (cal canviar-ho).
• Ha d'haver-hi un equilibri entre els objectius d'aprenentatge propis de les pràctiques i l'aportació que es fa al Centre (ja hi seria perquè elaboraria un material).

Aquests comentaris m'ha fet replantejar les pràctiques ja que és difícil centrar-me en un sol cas. Per aquest motiu he decidit, en base a les dificultats observades, els coneixements i els possibles objectius a treballar amb els usuaris amb els que assisteixo a les sessions, centrar el treball en dificultats en l'àrea de llenguatge. Com veureu tots ells presenten dificultats en el vocabulari i la construcció de frases.

ANÀLISI DE LES DIFICULTATS

Ahir vaig tornar a participar de les sessions i això em va permetre observar algunes dificultats. Tal i com m'havia comentat la tutora del Centre, tots tres subjectes presenten dificultats en l'àrea del llenguatge, sobretot en el vocabulari i la construcció de frases. Les tasques realitzades amb A. i T. han estat molt semblants: escriptura de vocabulari, grafomotricitat i exercicis de dreta i esquerra. La que ha canviat és la de S. que la tutora del Centre, li ha començat a administrar el WISC-IV a demanda de l'escola. Jo abans m'havia mirat el manual i mentre ella l'administrava jo anava pensant també les puntuacions.
Pel que he pogut observar, tenen poc vocabulari i aquest és poc ric, a més a vegades tenen "el fenomen a la punta de la llengua" saben la paraula i no els surt o bé els ni surt una de semblant. Per solucionar això, intenten fer la definició, però les frases tampoc les construeixen de forma correcta. Ara ampliaré la graella per tal de recollir les observacions fetes i així poder buscar informació sobre el tema i més endavant plantejar objectius. Com que encara he programat una sessió més per recollir més informació, quan tingui les graelles omplertes, les penjaré.

Anul·lació de la sessió de pràctiques

Aquest dissabte no podré anar al Centre perquè la Carme ha hagut d'anul·lar les sessions perquè està malalta.

CONÈIXER ELS USUARIS II

En la segona sessió que he entrat amb cada usuari, ja estàvem tots més còmodes. He continuat preguntant coses per tal de mostrar interès i he ajudat en les activitats que plantejava la Carme per integrar-me i no ser una simple observadora, sinó tampoc podria establir vincle. Amb A. la tutora del Centre ha proposat escriure el nom de fruites i després hem jugat al memory i repassat l'orientació corporal (dreta - esquerra), amb T. hem fet grafomotricitat resseguint unes línies i fent un joc d'ordinador per repassar la numeració fins el 15 i amb S. hem fet una sopa de lletres on havia de llegir les paraules que havia de trobar i hem jugat a l'oca. Així que pel que pogut observar, es procura destinar el principi de la sessió a assolir els objectius de treball i després fer joc per obtenir els beneficis d'aquest. He observat que tots els subjectes venen contents i amb ganes de fer tot el que se'ls proposa, així que considero que és un bon mètode de treball.

Per afavorir la relació amb S. la tutora del Centre ha marxat un moment (ha donat "l'excusa" de fer una trucada) i d'aquesta manera S. m'ha pogut conèixer millor i tenir-me com a referent. Penso que ha anat molt bé i tot i que li costi mantenir el contacte ocular i parlar una mica fort, hem establert un bon vincle, perquè quan ha acabat la sessió, ha dit adéu, s'ha dirigit cap a la porta i després ha reculat i m'ha vingut a abraçar! No m'ho esperava gens! La veritat és que m'ha fet il3lusió i he pensat que havia assolit l'objectiu, no us sembla?

CONÈIXER ELS USUARIS

Avui he conegut els usuaris amb els que intervindré. He entrat a la sessió amb l'objectiu de conèixer-nos mútuament i poder establir un vincle ja que és un aspecte afavoridor del treball. És necessari la coneixença, el clima, la relació,... i aquest estableix en les primeres sessions i es consolida amb el temps, per això tant avui com el pròxim dissabte els dedicaré a això. Per aconseguir-ho la tutora del Centre m'ha presentat breument i després jo m'he presentat explicant coses per obrir-me i procurar que ells també ho féssim i m'expliquessin coses. Després, hem fet el mateix, però sobre el treball que duien a terme. La tutora del Centre l'ha introduït amb frases tipus "perquè no li expliques a l'Anna, allò que vam fer de..." i jo després mostrava interès preguntant, felicitant-lo,... També hem buscat fer un joc (amb algun objectiu més a part del lúdic i de l'establiment de vincle, com el memory) per poder continuar treballant i creant una bona relació. Tant amb A. com amb T. ha estat molt fàcil perquè de seguida han explicat coses, m'han preguntat, hem rigut,... Però amb S. ha sigut més complicat, hem hagut de dedicar molt de temps al joc per intentar que "s'obrís". Penso que el joc és una molt bona eina per afavorir l'aprenentatge ja que és significatiu per l'usuari, divertit i fomenta la motivació. A més permet consolidar els aprenentatges i generalitzar-los a la vida quotidiana. A més d'aquests objectius n'hi ha d'altres més generals com desenvolupar la curiositat, la capacitat verbal, el pensament, la planificació i organització. 

És normal que S. es sentís així, hem de recordar que es mostra molt reservada, té dificultats per establir el contacte,...La veritat és que hi ha hagut moment en què la situació ha sigut incòmoda perquè ella estava molt estranyada, m'observa de reüll, feia alguna crida d'atenció,... però crec que amb una sessió més ho podrem millorar. Espero que sigui així. Tots estarem més còmodes, també era el primer dia per mi!

GRAELLA OMPLERTA

Acabo de passar les dades recollides a la graella i m'he adonat que:

• No havia fet una casella pel curs (ho he escrit al costat del anys.)
• La data d'exploració és la mateixa d'intervenció ja que abans no es realitzar cap procés concret d'exploració.
• Per tant, gairebé no hi ha proves diagnòstiques a aplicar ni una etiqueta diagnòstica.
• El genograma l'he de fer a mà.
• Hi ha dades importants que no sabia on posar i les he posat als antecedents.