Dissabte, la tutora del Centre em va comentar que la setmana passada, la mare d'A. havia anat a fer una entrevista amb la mestra i que la mestra li va dir "no ens en sortirem amb aquesta nena". La mare li va comentar a la tutora del Centre i aquesta, va aprofitar un dia dels que va a l'escola d'A. a fer una sessió amb un altre usuari per parlar amb la mestra reforçant totes els processos que A. ha millorat des de principis de curs perquè s'adonés de la progresió i de les expectatives de millora. Penso que és molt greu que els mestres (com a agents educatius) pensin això dels seus alumnes perquè de forma indirecta estan minvant la capacitat de desenvolupament d'aquests nens. Per aquest motiu penso que les expectatives sempre han de ser de millora, realistes per no sentir-nos fracassats ni crear després un desengany als pares, però sempre pensant que es pot millorar i progressar. Sobretot, penso que nosaltres com a psicopedagogs, som els primers que hem d'adoptar aquest punt de vista per intentar fer canviar el dels mestres i reajustar el dels pares o altres agents educatius perquè cada un des del seu àmbit estimuli el nen/a al màxim, però de forma adequada. Sinó pensem d'aquesta manera no podem actuar ni com a assessors ni com a docents, no creieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada