Conclusions finals

Bé, les pràctiques han arribat a la seva fi. Ha estat un temps de molta feina i dedicació, però crec que el resultat ha valgut la pena. Penso que he seguint, amb la perspectiva sistèmica de la qual partia ja que aquests resultats s'han produït en els diferents àmbits d'intervenció:

• En el Centre on he realitzat les pràctiques ja que actualment disposen de més material amb el què poder intervenir (dos materials i un protocol) i coneixements ja que els he anat explicat tot el que anava aprenent, descobrint, els materials elaborats,...
• En els usuaris ja que han pogut millorar algun aspecte (cal tenir en compte que el desenvolupament del llenguatge és un procés llarg) gràcies als materials, coneixements anteriors i a les meves aportacions.
• En les famílies ja que he pogut donar alguna pauta per ajudar en aquest desenvolupament i sobretot fer-les conscients de les dificultats i de la importància del seu paper.
• En els educadors i els usuaris del Centre Obert perquè gràcies a la coordinació amb un dels educadors, ara coneixen més les dificultats de S. i tenen propostes d'actuació adequades  i adients que poden utilitzar i que poden afavorir també el desenvolupament dels altres usuaris.
• En els meus companys d'aula i altres persones que accedeix al blog ja que hi ha explicacions, propostes, materials, bibliografia i reflexions entorn a les dificultats de llenguatge.
• Però també en mi mateixa ja que m'ha ajudat a: 
• continuar aprenent la tasca de psicopedagog, 
• desenvolupar i posar a prova les competències necessàries (escolta, autocrítica,...),
• aprofundir sobre un dels àmbits d'intervenció,
• aprendre de les experiències viscudes,
• resoldre problemes amb els que m'he anat trobat (reconstrucció de les fases, adequació del temps, dels materials,...),
• gaudir aprenent i tenir ganes de voler realitzar les tasques "ben fetes",
• saber buscar la informació necessària i saber-la adequar a allò que necessites,
• saber elaborar materials,
• superar-me a mi mateixa amb nous reptes,... ja que m'he trobat amb algunes dificultats algunes de les quals han derivat en canvis:
• concretar el tema,
• replanificar les fases de les pràctiques,
• crear materials didàctics útils i atractius pels usuaris,
• elaborar el protocol.

Penso que això demostra que tots tenim sempre coses per aprendre d'altres persones i hem de tenir la ment oberta per saber-les rebre i aprofitar.

També és cert que com a procés dinàmic que és he fet alguns canvis, per ajudar en la millora i la qualitat del treball. Per aquest motiu crec que encara que no estiguessin previstos són adequats:

• reorganització de l'enfocament del treball envers el preprojecte,
• concreció del tema i per tant reajustament del títol,
• reducció de les hores d'observació,
• avanç de la data d'elaboració del material,
• s'han fet canvis en els materials i el protocol, però aquestes accions ja estaven previstes),
• incorporació de la fase 5,
• canvi en la modalitat d'enregistrament de les dades,
• finalització anticipada de la fase 3,
• no es fan reunions amb l'escola, però sí amb el Centre Obert,
• la fase 5 acaba un dia més tard del previst

Finalització fase 5

Com que ja he fet el resum de la visió dels agents implicats i he fet la reflexió autocrítica. Dono per finalitzada aquesta etapa i inicio la memòria de les pràctiques explicant i reflexionant sobre tot aquest procés.

Visió dels agents implicats

Penso que tots els agents implicats tenen en comú:

• Ser professionals.
• Conèixer les dificultats de l'alumne.
• Actuar des de l'aprenentatge significatiu i constructiu respectant el ritme d'aprenentatge.
• Fomentar el respecte i l'autonomia.
• Utilitzar reforçaments positius i evitar els negatius.
• Tenir expectatives de millora.
• Parteixen d'uns objectius assolir.
• Programen les activitats per assolir-los.
• Observen els canvis aconseguits.
• Treuen conclusions i reorienten el procés.
• Estan oberts a nous aprenentatges i coneixements.
• Reflexionen sobre la pròpia tasca.
• Tenen en compte els altres contextos.

PEr a tots aquestes motius, penso que desenvolupen amb èxit la seva tasca ajudant al desenvolupament de l'aprenentatge dels usuaris amb els què intervenen.

Capacitat autocrítica

Penso que per ser autocrítica amb mi mateixa, he de destacar els punts forts i els febles.

Punts forts:

• Ganes d'aprendre i millorar.
• Buscar l'interès dels usuaris per afavorir l'aprenentatge.
• Crear un bon vincle amb els usuaris.
• Saber determinar els objectius per extreure'n una planificació i avaluació.
• Ser responsable i organitzada amb la feina.
• Partir d'una perspectiva interaccionista, constructiva i significactiva.
• Tenir unes expectatives positives envers els usuaris.
• Respectar el seu ritme de treball.
• Fer refoçaments positius.
• Contribuir en la millora de l'aprenentatge de tres alumnes concrets i en la d'altres a través del material elaborat.
• Ser flexible.

Punts febles:

• Errors en la planificació, en concret la quantificació del temps.
• No ser prou aurtocrítica amb mi mateixa.
• Tenir por a equivocar-me.

Fase 5: avaluació assesorament

Aquesta última fase contempla dos objectius:

• Conèixer la visió de la intervenció dels agents implicats (de fet, aquesta ja l'he anat coneguent, ara però en faré un recull).
• Ser autocrítica amb la feina realitzada (també crec que ho he anat fent, però ara també en faré un resum).

Final de la fase 4: donar a conèixer el protocol

Dono per acabada aquesta fase ja que:

• He aplicat el protocol per a cada usuari.
• He revisat i modificat els materials i els protocols.
• He transmés el protocol a altres contextos: professional del Centre, educador del Centre obert i de forma més indirecta a la família a l'inici i final de cada sessió.

Ara començaré la següent i última fase (5: avaluació assessorament).

Presentació del material morfosintaxi

Després de fer les modificacions pertinents, així és com ha quedat el material morfosintàctic per superar els problemes anteriors.

És una mena de triangle (tipus calendari de taula) amb  el que es pot tenir dret i forma la frase amb dibuix i plegat per comprovar la frase escrita.

Fonts dels materials elaborats

A la fitxa de cada material elaborat es pot trobar l'enllaç amb el material en què m'he basat i la procedència de les imatges utilitzades.
Material lèxic: plantilla i la fitxa
Material morfosintàctic: fitxa del material i material versió word 2007 (no respecta lletra massallera), material en versió demo pdf

Modificació definitiva del protocol

Després de la reunió amb l'educacor del Centre Obert, he realitzat la última i definitiva modificació del protocol, ja que he donat per finalitzades les altres fases i aquesta està a punt. Els canvis són:

• Afegir un espai a cada graella per anotar les dades de l'usuari.

Es pot consultar al següent enllaç (queda una mica modificat per problemes amb la versió de word, si es desitja el puc enviar per correu electrònic).

Reunió amb educador Centre Obert

Ahir a la tarda em vaig reunió l'educador responsable del grup de S. del Centre Obert en el que assisteix dues tardes a la setmana per:

• Donar a conèixer el protocol (sobretot les activitats i ajudes que poden oferir a S. i que a més també poden beneficiar a altres nens/es del Centre).
• Explicar les dificultats de S. a nivell de llenguatge per tenir-les present, valorar-les i saber com intervenir.
• Intercanviar informació sobre aquestes.

Penso que la trobada va estar molt bé per poder complir amb aquests objectius. Primer em vaig presentar una mica, el treball i el protocol. Aquest el van trobar molt encertat tant com a eina com les caselles que havia marcat. Així doncs, des del Centre són conscients de les dificultats lingüístiques de S. (encara que algunes més tècniques les vaig haver d'explicar o posar exemples per saber de què estavem parlant) i en conseqüència l'intenten ajudar. Em va comentar que és una nena molt tímida, però que ara s'està obrint més amb els companys i els educadors i això ajudarà al seu desenvolupament lingüístic perquè interacciona i parla molt més. A més, de practicar amb la utilització del llenguatge també es beneficia de l'escolta correcta del llenguatge dels companys. D'altra banda, però posa en evidència els errors. Per tal d'ajudar-la quan diu una paraula o frase mal estructurada, li diuen correctament i fan que la repeteixi per fer-la conscient dels seus errors. L'altra intervenció que realitzen és incidir en la mare per tal que interaccioni més amb la seva filla. Penso que aquesta és una intervenció molt útil a nivell lingüístic ja que la família és un context importantíssim pel desenvolupament tan lingüístic com personal. També vam estar d'acord en què li anairia molt bé poder assistir a alguna altra activitat extraescolar, rebre atenció psicopedagògica,... però ara per ara, aquestes intervencions no són viables per manca de recursos econòmics i socials.

Després de presentar-me, donar a conèixer el protocol, intercanviar informació, explicar les dificultats i valorar la idoneïtat del seu treball, vaig procedir a donar alguna pauta per millorar o garantir l'eficiència (totes elles es poden trobar a l'apartat 6 del protocol: pautes d'actuació per a mestres i professionals, pàg 11 - 15 i apratat 7: pautes d'actuació per als pares i mares, pàg. 17):

• Donar proximitat física (respectant el seu espai) per afavorir la participació (estar a prop seu quan fa els deures, parlar al mateix nivell que ella,...).
• Mantenir una actitud acollidora (no donar res per suposat, preguntar de forma general si allò que s'ha explicat s'entèn, no fer judicis "és molt fàcil", ni jutjar "t'ho he t'expolicar una altra vegada",...) ja que el vocabulari reduït pot dificultar la comprensió. Per això també és important ajustar el lèxic al seu nivell. A vegades quan s'explica alguna cosa es diu més d'una vegada, però de manera difierent, o al final es fa un resum per acabar-ho de deixar clar. Doncs, es pot mirar d'explicar-ho una vegada "normal" i després fer un resum final amb un vocabulari més senzill. D'aquesta manera també es facilitarà la comprensió ja que és important que els enunciats siguin breus. De la mateixa manera que si es parla clar i a poc a poc perquè podrà entendre millor les paraules i assimiliar la informació de gènere, nombre, concordança i estructura. També es pot acompanyar d'informació gestual per afavorir l'adquisicó de vocabulari.
• Garantir que se la respecti i sigui considera (que no es riguin d'ella, la rebutgin,...), si cal es pot explicar a la resta de companys perquè ho entenguin i se'n facin al càrrec.
• Crear unes rutines interactives per facilitar la participació (deixar cinc minuts cada dia per explicar alguna cosa, fer cada dia a l'arribada una pregunta que hagin de respondre,...). És important que les preguntes siguin obertes per donar més explicació.
• Donar l'oportunitat que els usuaris escullin temes de conversa per tal que siguin d'interés per ells i els animi a participar i explicar. Aprofitar els esdeveniments recents per conversar (festes, excursions, aniversaris,...).
• Donar pauses per facilitar la resposta i esperar-la amb un somriure. Així com repetir les darreres paraules per animar-la a continuar explicant i elogia-la pel fet de participar per tal que ho continui fent.
• Per tal de corregir-la seria bo fer-ho amb sobreinterpretacions (interpretant allò que ha dit i construint la frase correctament), repeticions (tornar a dir allò que ha dit, però de forma correcta i exagerant allò que no ha dit bé per fer-la conscient, però sense valoracions negatives), expansions (tornar a dir allò que ha volgut dir afegint els elements o vocabulari que falta), correccions implícites (corregir allò que ha dit, però sense evidenciar-ho) o substitucions instructives (oferir-li una frase o una paraula més apropiada per dir allò que volia dir) ja que totes aquestes estratègies afavoreixen la participació en comptes de destacar allò incorrecte.
• Pel que fa a la intervenció amb la mare, se l'hauria de fer conscient de les dificultats de S. i de la importància i possibilitat de millora. Així com donar-li eines per poder-ho fer com: jugar amb ella, passar estones juntes, preguntar sobre el que ha fet duran el dia, escoltar-la i demostrar interès per allò que diu, fer-li preguntes, parlar de coses que passen,...

Penso que la trobada va ser molt útil per proporcionar aquestes pautes que ajudaran al desenvolupamnent lingüístic de S. A més, estic contenta perquè totes elles van ser molt ben rebudes i van ajudar a entendre millor el cas i l'actuació.

Resultats del protocol T.

L’aplicació del protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintaxi) en nens/es d’entre 6 i 8 anys demostra que T. De 6 anys té moltes dificultats a nivell lèxic (80%) ja que té un vocabulari molt reduït que provoca que realitzi sobreinclusions, sobreextensions, subextensions i utilitzi poc els sinònims i vocabulari abstracte. Té dificultats en la comprensió, però no tantes i això li permet establir bones relacions entre les paraules, encara que a vegades tingui dificultat per accedir a aquestes.

Pel que fa a la morfosintaxi, també presenta greus dificultats (88’88%). Les frases són molt simples, amb omissió o ús inadequat de pronoms, preposicions, connectors,... i errors de concordança entre paraules i sintagmes.

Per tal d’ajudar a afavorir el desenvolupament d’aquesta capacitat, seria necessari que participés en tots els contextos per tal de fer ús d’aquesta i agafar el model  de les altres persones. Per aquest motiu, qualsevol tipus d’ajuda, tasca, joc, activitat serà molt útil i més si les persones adultes coneixen les seves dificultats per tal d’oferir a més a més ajudes d’interacció verbal. En el protocol es poden trobar moltes pautes, estratègies i activitats tant per als mestres i professionals (apartat 6, pàgs. 11 – 15) i per als pares (apartat 7, pàg. 17).

veure imatges

Resultats del protocol a A.

Amb l’aplicació del protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintaxi) en nens/es d’entre 6 i 8 anys, A. és una nena de 6 anys amb forces dificultats a nivell de lèxic (66,6%) i algunes a nivell morfosintàctic (38,8%).

Les dificultats en el lèxic es deuen sobretot a un vocabulari reduït dels conceptes quotidians i per tant també de conceptes més tècnics, l’ús de comparacions, d’adverbis, de sinònims,... Aquests aspectes contribueixen a una construcció sintàctica molt simple (subjecte, verb i complement directe). Si l’elaboració sintàctica és més complexa, llavors comet errors en l’ús dels pronoms febles, en els connectors,  en les formes verbals o en les subordinades. També presenta dificultat d’accés al lèxic de paraules quotidianes i dificultat en el record de nou vocabulari.

Per tots aquests motius es recomana fer una derivació a un especialista per tal que determini de forma més específica les dificultats de llenguatge i el grau.

En el protocol, es presenten algunes estratègies i activitats que poden ajudar a A. a desenvolupar el llenguatge i millorar la construcció de les frases tant a l’escola com a la família. Es recomana explicar aquestes dificultats a la família per tal que les comprengui i les tingui present i així adoptar el paper educatiu de la família i canviar les pautes i l’estil de comunicació.  Algunes estratègies que haurien de mirar d’incloure són:

·         d’ajustament del llenguatge (utilitzar enunciats breus i d’estructura senzilla, parlar a poc a poc i amb una pronuncia clara i entenedora) per ampliar el lèxic.

·         d’ajuda per fomentar la construcció de frases més llargues i correctes

·         d’interacció verbal (correccions, reformulacions o substitucions) per ajudar-la a construir frases sintàcticament correctes.

Per aplicar totes aquestes estratègies és important que passi temps amb la família i que es tinguin en compte en tasques quotidianes com: anar a comprar, de camí a l’escola, explicar les activitats extraescolars,... en jocs (l’oca, memory,...), en contes i cançons. Tots aquests suggeriments es poden trobar a l’apartat 7: pautes d’actuació per els pares i mares (pàg. 17).
veure imatges

Resultats protocol S.

L’aplicació del protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintaxi) en nens/es d’entre 6 i 8 anys, confirma que S. De 8 anys té forces dificultats a nivell lèxic (66,6%) i moltes a nivell morfosintàctic (83,3%). El lèxic és molt pobre i amb dificultats de comprensió de conceptes abstractes, del principi d’exclusió mútua, d’objecte total i de dobles sentits. Això afavoreix que a vegades realitzi sobreextensions. Ocasionalment presenta dificultat d’accés al lèxic, però incorpora noves paraules amb certa facilitat.

Pel que fa a la morfosintaxi, realitza frases molt simples i amb errors d’ús de pronoms febles, preposicions, de gènere i nombre, de persona i número i de temps verbal, d’ordre. Ocasionalment omet elements obligatoris, gairebé mai utilitza connectors o adverbis i no té adquirit el mecanisme de les oracions subordinades. Així doncs, i tenint en compte la seva edat, el nivell de producció semàntica és bastant inferior a l’esperat pel nivell de desenvolupament, tal i com es va confirmar amb el WISC-IV, però és comprensible si es té en compte que no va parlar fins als 5 anys i que no ha fet vinculació amb la mare per problemes lingüístics (la mare no sabia el català i ella no ha aprés l’àrab). Tenint en compte totes aquestes característiques seria molt adient fer una exploració a fons per determinar totes les dificultats i poder-la ajudar a desenvolupar aquesta capacitat.

Per tal d’assolir aquest objectiu és molt important proporcionar-li ajudes per fomentar la seva participació ja que és a través de la interacció que podrà millorar la seva capacitat (tant parlant com escoltant a companys i adults). També per això és important que es socialitzi en diferents contextos i que la mare aprengui el català per poder actuar com a mediadora del llenguatge.  Seria recomanable explicar a la mare les dificultats de S. de manera que li doni la importància que requereixen i actuï per ajudar-la a desenvolupar aquesta capacitat. En el protocol es poden trobar moltes pautes, estratègies i activitats tant per als mestres i professionals (apartat 6, pàgs. 11 – 15) i per als pares (apartat 7, pàg. 17).

veure imatges

Aplicació del protocol

Com que demà he quedat amb un educacdor del Centre Obert on assisteix S., abans he volgut posar a prova el protocol. L'he aplicat a tots tres usuaris (veure imatges) i d'aquesta manera també m'ajudarà a intercanviar les impressions i a recollir dades sobre S. Per omplir el protocol m'he basat amb les graelles que havia realitzat per a cada usuari, el diari de pràctiques i alguna informació que recordava. Després d'haver realitzat aquesta reunió elaboraré un  breu informe de l'estat de cada usuari aportant algunes recomanacions. 

Gràcies a aquesta posada a prova, he detectat un altre aspecte a millorar: col·locar una graella amb les dades de l'alumne a cada graella, d'aquesta manera sinó s'imprimeix tot el protocol perquè ja es té a l'ordinador (com és el meu cas) no hi ha perill que els papers es perdin o confonguin (avui per evitar això he escrit la inicial i l'edat a la part superior esquerra de cada full).

Millora del material

En aquesta quarta fase, a més de doanr a conèixer el protocol, també inclou la revisió i millora del material. Pel que fa al protocol ja ha estat revisat i millorat, pel que fa al material, el de lèxic, no hi havia cap aspecte a millorar, en canvi el morfosintàctic, calia millorar:

• fer títols per a cada requadre: determinant, qui?, què fa? i com o amb què? per no haver-ho d'anar preguntant i que els subjectes guanyin autonomia. Ara cada imatge està en un requadre amb el títol i també queda més net i polit ja que no s'han de retallar i enganxar.
• plastificar els requadres perquè al tallar-ho i ser molt a prop, a vegades s'enganxen els fulls a l'hora de girar la pàgina. Ara em queda aquesta fase de muntatge on plastificaré els requadres, construiré una base triangular on es podran anar girant els requadres gràcies a una anella. D'aquesta també serà més senzill a l'hora de girar els requadres, per aquest mateix motiu també deixaré una mica d'espai entre requadres.
• modificar perquè hi hagi més varietat en l'ordre. Quan el feia ja ho vaig intentar, però era més senzill fer les frases per ordre, però d'aquesta manera, és fàcil que els nens se n'adonin (encara que no ha passat) i ja no pensin la següent frase. He solucionat aquesta dificultat acabant de fer una frase i tornant al principi. Ara en el muntatge a l'ordinador les frases no estan ordenades, però a més a més, com que el muntatge serà amb anelles, permetrà si es desitja canviar l'ordre sense problemes.

Per ara us deixo el nou material realitzat a l'ordinador. Quan tingui el muntatge fet, adjuntaré una fotografia perquè us en pogueu fer una idea.

• material versió word 2007 (no respecta lletra massallera)
• material en versió demo pdf
• També el tinc en versió word 2003, però amb aquesta es mouen tots els requadres. Per a qualsevol problema, us el puc enviar per correu electrònic.

Revisió i millora del protocol

He començat aquesta quarta fase per millorar el protocol amb notes de peu de pàgina amb la bibliografia i revisant l'ortografia. Ara penso que està a punt per dilluns presentar-lo a la reunió amb un dels educacdors del Centre Obert on assisteix S. Per aquest mateix motiu, al llarg d'aquest cap de setmana faré el buidatge de les dades recopilades de cada usuari en el protocol. D'aquesta manera l'hauré posat a prova i podré contrastar les informacions de S. amb l'educador.

La veritat és que aquesta reunió em fa una mica de respecte perquè no sé com serà rebut i acceptat. De moment ahir el vaig ensenyar a l'altra professional del Centre de pràctiques, la qual em va felicitar per la feina feta i el trobava útil i pràctic. Encara que evidentment incomplet ja que només té en compte uns aspectes concrets del llenguatge en una curta franja d'edat. Però considero que per ser un treball de pràcticum, la seva extensió i el tema és adequat i pertinent al nivell d'hores.

Aquí trobareu el protocol revisat que acceptant un suggeriment  de la professional del centre, he incorporat la franja d'edat al títol.

Protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge  (lèxic i morfosintaxi) en nens/es d'entre 6 i 8 anys.

La importància de les expectatives

Anteriorment ja havia comentat la importància que tenen les expectatives en l'aprenentatge dels alumnes, però ahir vaig ensopegar una pel·lícula sobre aquest tema que el representa molt bé: Diarios de la calle. 

És una mestra que comença a donar classes en un institut d'un barri amb pocs recursos. Els seus alumnes són majoritàriament immigrants amb greus situacions familiars, conflictes, bandes,... i poques expecatives de futur. Ella, però creu en ells i mica en mica va fent accions per demostra'ls-hi que poden canviar les situacions que viuen i tenir éxit a la vida i esperança. Penso que és una història molt bonica que ens ensenya a no donar res per suposat i a no tenir prejudicis per ajudar al màxim als nostres alumnes. Espero que us agradi tant com a mi i que us enrecordeu quan penseu que no hi ha res a fer. 

A la següent imatge, trobareu un link amb més informació:

Reflexió final etapa

Penso que aquestes pràctiques m’ha estat útils ja que m’han donat la possibilitat d’acostar-me a una experiència professional real al costat d’una persona amb experiència de la qual he pogut aprendre un estil de treball (aprenentatge significatiu, constructiu i sistèmic). Aquesta és la perspectiva (juntament amb la interacció social del llenguatge) que aplicaré en el meu futur professional perquè considero que és la que afavoreix el desenvolupament de la persona i l’aprenentatge. A més, m’ha posat davant de situacions en les què he hagut de prendre decisions, adaptar-me, cercar els objectius de treball,... i tot això és experiència, confiança i seguretat per un futur.

A més, aquesta experiència m’ha permés aprofundir sobre un tema d’intervenció propi del psicopedagog i reflexionar sobre aquest. Així com proporcionar-me les competències que és requereixen (habilitat per buscar informació, capacitat de reflexió, habilitat per elaborar documents, capacitat de descripció, habilitat per elaborar projectes,...).

Aquesta setmana iniciaré la fase 4 (donar a conèixer el protocol). Començaré per rectificar els dos aspectes del protocol que m'han dit les tutores per després poder-lo explicar a un altre context. El que ben pot ser és que quan l'expliqui i l'apliqui trobi altres aspectes a millorar. Després, acabaré la fase amb la millora dels materials didàctics elaborats (lèxic i morfosintàctic).


Un canvi en aquesta fase, és la dificultat de coordinar-me amb els tutors, per això l'explicaré a una professional del Centre i a un educador del Centre Obert on assisteix S. Pel que fa a la família, considero que a cada sessió ja se'ls hi ha anat explicant una mica i que és massa tècnic per explicar'ls-hi degut al nivell cultural i educatiu d'aquestes.

Protocol i finalització fase

Aquesta setmana tant la tutora de la UOC com la del Centre han revisat el protocol que he realitzat i m'han fet cada una d'elles un suggeriment: col·locar la bibliografia també a cada apartat i revisar l'ortografia.
Així doncs, dono per acabada aquesta fase (3: Establir protocols de detecció i d'intervenció a nivell de Centre, esola i família), perquè crec haver complert amb els objectius i les activitats d'aquesta:

• Establir el protocol de detecció i intervenció en el Centre, l'escola i la família (tot i que el títol és diferent: protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintaxi)).
• Elaborar i aplicar el material didàctic (n'he realitzat dos: un de lèxic i l'altre de morfosintaxi).
• Coordinar-me amb la tutora del Centre.
• Dur a terme hores de docència aplicant el material
• Les reflexions sóbre la intervenció (dificultats, habilitats i actituds), es troben a la pàgina de resum de les reflexions.

Tot i així es produeixen els següents canvis:

• No s'han realitzat coordinacions amb l'escola per manca de disponibilitat d'horaris (tot i que s'ha obtingut informació a través de la tutora del Centre) i amb els pares no s'han fet coordinacions específiques, però sí que s'ha establert un contacte a l'inici i final de cada sessió fent un seguiment.
• L'observació qualitativa en la resolució de les tasques s'ha realitzat i anotat a la graella iniciada de cada alumne i a més s'utilitzarà per aplicar el protocol a cada usuari i redactar un petit escrit amb les hipòtesis i les recomancions en la següent fase (4: Donar a conèixer el protocol).
• La fase finalitza a la primera setmana de maig i no a la primera quinzena.

Com que es compleixen totes els indicadors d'avaluació, dono per acabada la fase d'establir protocols de detecció i intervenció i inicio la següent.