Sessions dissabte 28 d'abril

Avui ha estat una mica estrany perquè A. ha anul·lat la sessió perquè estava malalta, S. ha trucat que no podia venir i amb T. s'ha fet una sessió més de psicologia perquè se l'ahvia d'ajudar a entendre que aquest estiu no podria anar amb el seu pare, que tindria un germà i que hauria de començar a fer tasques més autonòmament, sobretot hàbits d'higiene, perquè ja és gran.

La setmana següent, serà l'última sessió que assistiré al Centre ja que ja he acabat la part d'intervenció. Però queda la realització del protocol per acabar la fase. La veritat és que em sabrà greu acomiadar-me dels usuaris perquè ha estat molt agradable i profitós treballar amb ells.

Sessió aplicació material III

Amb S. hem estat parlant de què passa quan va al supermercat ja que el seu tiet ens ha explicat que quan hi va sempre plora. Resulta que quan va al supermercat amb la mare, ella voldria que la mare li comprés xocolata, caramels,... i com que la mare li diu que no, plora. Ens ho ha estat explicant i hem fet la reflexió que em d'entendre que no sempre podem aconseguir allò que volem i menys plorant. Però colia destacar que s'ha explicat molt millor! Li he vist un canvi, la majoria de les frases que ha construït tenien errors morfosintàctics (com omisió de conjuncions i preposicions), però eren plenament comprensibles!

Llavors hem aplicat el material d'estructura del llenguatge i he observat que no utilitza les preposicions, a vegades es deixa els determinants, no concorda tots els elements i comet errors en les formes verbals (irrularitats o temps verbals). De totes maneres, però el material ha servit per detectar els errors, destacar-los o oferir el model perquè el repeteixi (no se li demanava directament, però ho feia). D'aquesta manera se l'ajuda a adquirir majors relacions entre les paraules i establir una estructura bàsica i simple de frase. Com que totes les frases són d'accions amb complemet directe i complement del nom o CC d'instrument; de seguida ha entés el model i l'ha començat a aplicar. Llavors, he volgut augmentar la dificultat, construït jo una frase amb les imatges i que ella l'hagués de produir en veu alta i busqués la imatge corresponent (perquè d'aquesta manera no tenia el component visual al costat, sinó que l'havia d'imaginar). 

El joc li ha agrdadat molt i també hem utilitzat la part de lectura per fomentar l'autocorrecció. Penso que és un material molt adient per ella.

Sessió aplicació material II

Amb A. hem repassat els conceptes de dolç i salat i tornat a fer el joc de dolços de l'oca que vaig elaborar per consolidar el vocabulari après i relacionar-lo amb allò que vam veure a la pastissseria per formentar la creació de nou record a partir de les experiències viscudes. Després, hem aplicat el material d'esructura del llenguatge que li ha agradat molt. Ha construït les frases amb rapidesa i correctament. A més, com que ha millorat molt en la lectura, després giràvem les imatges i llegia la frase per comprovar si ho havia et bé. Crec que aquesta part autocorrectiva està molt bé ja que permet ser ells mateixos els que es rectifiquen i no es senten continuament corregits per l'adult. D'aquesta manera, com que prenen consciència de l'error i el rectifiquen també viuen la satisfacció de l'èxit d'haver assolit una tasca sols.
Al final ha volgut fer un joc, l'hem deixat triar i ha escollit el joc de l'oca que he fet joc! M'ha fet molta il·lusió perquè significa que ha complert l'objectiu pedagògic complet (aprenentatge significatiu a través del joc). Per escollir l'oca que volia, les hi anava ensenyant una per una i li deia: "veus aquesta és l'oca de..." per tal que ella acabés la frase indicant la categoria. M'ha sorprés ja que no més coneixia la dels dolços (que hem treballat) i la dels animals (tot i que li ha costat de trobar la paraula adequada tot i ser freqüent), la de la fruita i la verdura també ha acabat recuperant la paruala amb una mica d'ajuda i la dels transports no sabi ni el significat de la paraula. Ha escollit fer la de les verdures. Primer hem fet un repàs i en coneixia molt poques, només les més quotidianes: patata i pastanaga i pebrot. Algunes amb ajudes: carbassa, pèsols, all, ceba,... Però moltes latres no les coneixia deia que eren verdures. Després he preguntat a la mare i és que a casa en mengen poca i la mare diu que toca verdura, però no especifica quina; per això li he recomanat que digui quina, que les hi ensenyi quan vagin a comprar,... perquè és la manera d'aquirir el léxic: a través de la comunicació, de sentir els noms i poder-los relacionar amb l'objecte, de viure experiencia amb aquests,...

Sessió aplicació material I

En T. ahir va anar d'excursió. HE aprofitat això perquè em digués els dies de la setmana, m'expliqués l'excursió i repassar els animals ja que havia anat a la granja. He observt que el seu discurs és molt pobre i totes les construccions de frases són simples utilitzant tres paraules com a molt. A més a vegades no les concorda adequadament amb el gènere, omet les preposicions, té molt poc vocabulari i hi ha paraules en les que omet sons (per exemple a per la). Aquestes últimes observacions les he pogut constatar a partir del material d'estructura del llenguatge elaborat i les hem pogut fer evidents, posar exemples perquè se n'adonés, fer de mirall, de manant què havia dit o oferint el model.
Finalment hem utilitzat el joc de l'oca per repasar els animals.

Sessió aplicació material

Avui he aplicat el segon material que he elaborat: estructura del llenguatge: morfosintaxi. Aquest ha donat un bon resultat amb tots els subjectes ja que han mostrat interès, els ha agradat i els ha servit per estructurar les frases. Pensava que hi havia poques frases per fer perquè no havia trobat massa dibuixos il·lustratius que fossin bonics, simples i mantinguessin una unitat, però ara penso que evidentment quants més millor, però tal i com està dóna per unes quantes sessions. De totes maneres, he vist millores a fer: 

• fer títols per a cada requadre: determinant, qui?, què fa? i com o amb què? per no haver-ho d'anar preguntant i que els subjectes guanyin autonomia.
• plastificar els requadres perquè al tallar-ho i ser molt a prop, a vegades s'enganxen els fulls a l'hora de girar la pàgina.
• modificar perquè hi hagi més varietat en l'ordre. Quan el feia ja ho vaig intentar, però era més senzill fer les frases per ordre, però d'aquesta manera, és fàcil que els nens se n'adonin (encara que no ha passat) i ja no pensin la següent frase. HE solucionat aquesta dificultat acabant de fer una frase i tornant al principi.

Tot i això estic molt contenta amb el resultat perquè ha agradat als subjectes, ha estat funcional per ells i pel Centre ja que la tutora m'ha felicitat pel treball. A més, he deixat fulls en blanc per tal que si es desitja es puguin afegir images i paraules.

Dades recollides

Recollint la informació necessària per a la realització del protocol, m'he adonat que el millor serà millor enregistrar les característiques de llenguatge dels subjectes a partir del protocol i no continuant emmatgatzem les dades a les graelles sense cap ordre ni anàlisi. Per aquest motiu, quan el tingui acabat, marcaré les característiques de cada alumne i escriure quatre línies sobre les possibles causes, hipòtesis i recomanacions per ajudar a aquests subjectes.

Elaboració del protocol

Aquestes darreres setmanes he estat consultant bibliuografia per tal de tenir més informació sobre les dificultats de llenguatge en l'àrea semàntica: lèxic i morfosintaxi per tal de començar a elaborar el protocol d'intervenció. De la mateixa manera he estat buscant protocols sobre el llenguatge per tal de poder utilitzar-los com a referents (sobretot per veure'n l'estructura), però n'he trobat molt pocs i els que he trobat engloben moltes àrees del llenguatge i/o no s'adeqüen a l'edat. De totes maneres, segur que en podré aprofitar alguna cosa. Aquests són:

• PROTOCOL D’OBSERVACIÓ PER A LA DETECCIÓ DE DIFICULTATS DE LLENGUATGE ALS 3 ANYS (Serra, M. i Pérez, E. 1998)
• Eines i recomanacions per a la detecció de les necessitats d'intervenció en el llenguatge.
• Protocol d'observació del llenguatge

Però com que pel que fa a l'estructura, cap d'ells l'he trobat prou clar i adequat als alumnes i al context ja que alguns inclús són massa específics a l'hora d'avaluar i molt enfocats a logopèdia, m'he decidit a agafar com a exemple d'estructura el Protocol de detecció i actuació en la Dislèxia en l'àmbit educatiu (Prodiscat) emès per la Generalitat i el Col·legi de Logopedes ja que El trobo molt més clar i és específic per edats, de la mateixa manera que el que elaboraré jo que serà d'una franja d'edat igual a la dels subjectes de pràctiques i que tindrà la possibilitat de ser completat per altres franges d'edat i per altres àrees del llenguatge per qui ho desitgi.

Així doncs, he pensat que el protocol estarà adreçat a professionals (inclourà mestres i psicopedagogs) i que tindrà un apartat dedicat a donar estratègies als pares ja que els protocols estan a mans de professionals i aquests si detecten una dificultat seran els encarregats d'explicar-la als pares i donar pautes per ajudar al seu desenvolupament. L'edat serà per nens i nenes d'entre 6 i 8 anys i es titularà: Protocol de detecció i actuació en la producció semàntica del llenguatge (lèxic i morfosintàctic). Així que comenci a agafar més forma us el penjaré.

Informe Bofill

Aquests darrers dies s'ha publicat l'Informe de la Fundació Bofill que analitza els èxits i les dificultats del model actual d'escola catalana. En aquest informe es fa ressó de la realitat educativa catalana actual, demostrant que malgrat que l'Admistració assegura que es duu a terme una educació comprensiva i inclusiva la realitat és una altra ja que es cerca l'homogeneïtat separant els alumnes per nivells amb la creença que d'aquesta manera es reduirà el fracàs escolar. Des del meu punt de vista, és una manera de voler aparentar donar un enfoc, que és el més reconegut, però sense desplegar totes les eines perquè aquest sigui eficaç i potenciar només aquells alumnes amb més habilitats acadèmiques perquè treguin vons resultats i disminueixin el fracàs escolar. Segons l'informe i la meva opinió, si volem reduir el fracàs i les desigualtat és necessari aplicar unes mesures que actualment poques vegades s'apliquen i que ajudarien el desenvolupament de tots els alumnes, llavors sí que l'educació seria homogeneïa perquè es centraria en l'individualitat de cada alumne i donaria estratègies per afavorir el seu aprenentatge sense excloure'l de cap context educatiu ni segregant-lo:

• adoptar aquest model des de l'Administració per actuar de forma coherent
• reconèixer el talent de cada alumne i fomentar, valorar i avaluar aquells que no siguin necessàriament acadèmics
• educacar en valors
• tenir un mestre de referent
• formar un equip educatiu sòlid
• detectar i avaluar les disfuncions del sistema
• realitzar una avaluació continuada
• tenir una aula integradora
• poder flexibilitzar el currículum
• implicar a les famílies

Concretant amb l'àrea de llenguatge, el model de l'escola inclusiva és fonamental pels alumnes amb dificultats de desenvolupament del llenguatge ja que estan en contacte i prenen com a model alumnes amb un bon nivell de llenguatge. A més, reben més estimulació ja que el llenguatge és una via d'accés a la comprensió, pensament, planificació,... i necessiten tenir models i no ser agrupats en nivells d'aprenentatge inferiors perquè limitaran la seva capacitat. També necessiten, igual que qualsevol nen/a i especialment els que tenen dificultats, que se'ls reconegui les seves habilitats davant de tots els alumnes i no només d'aquells que també tenen dificultats per millorar la seva autoestima i autoconcepte. Finalment, a part d'aquests beneficis a nivell de grup, també en tenen poden assitir a l'aula integradora o poden rebre una atenció més individualitzada respectant el seu ritme de treball, necessitats, flexibilitzar el currículum, aplicar metodologies diferents,...

El cervell i la parla

Ahir al programa de TV3 Què qui com van tractar el tema del llenguatge i la seva relació amb el cervell. A través de la imtage que hi ha a continuació podreu acceidr al vídeo del programa i veure la complexitat i la importància d'aquesta àrea de forma molt didàctica.

Material per l'estructura lèxica del llenguatge

He acabta d'elaborar el material per millorar la morfosintaxi. Es tracta d'un llibret que conté (d'esquerra a dreta): una imatge, un determinant, el subjecte, el verb, el complement directe i el complement del nom o un complement circumstancial d'instrument.Aquest material permet elaborar frases simples sobre les imatges que es presenten a través d'imatges o de paraules escrites per tal de servir com a autocorrecció de l'estructura utilitzada, de guia per a millorar-la o de pauta per adoptar el mecanisme d'estructura de frases simples (subjecte i predicat constituit pel verb i dos complements). També llavors es pot demanar a l'usuari que les completi realitzant oracions subordinades de relatiu o causals. Això i la decisió de fer-ho de forma oral o escrita dependrà dels objectius del psicopedagog. Prement a la següent imatge, podreu accedir a àlbum Picasa per veure el llibre i la fitxa del material o bé sobre aquestes paraules per decsarregar-vos els documents: paraules, imatges i pictogrames.

Dissabte el duré a terme i explicaré com ha anat.

Sessions amb el material lèxic II

En les sessions d'avui hem utilitzat el material de l'oca que vaig realitzar per afavorir el desenvolupament lèxic. Amb T. hem utilitzat l'oca dels transports. Primer li he ensenyat el material i li he preguntat sobre la categoria, pe`ro no la sabut dir per aquest motiu ha intentat esplicar-la encara que construint una frase per no ben construïda: "per anar d'un sito a otro". Llavors he fet de model representent les seves paraules per explicar-li: "sí, són mitjans de trasnport, és a dir, vehicles que serveixen per anar d'un lloc a un altre". Després li he explicat les normes del joc, hem dit els noms i hem començat a jugar. He pogut observar que a part dels més quotidians (cotxe, tren, autobús,...) ni ha molts que no els coneix. Quan això passa li explicava què era, com funcionava, on el podíem trobar,... Així que penso que ha estat molt productiu per aprendre una nova categoria o posar un nom a aquesta ja que ja coneixia la relació taxonòmica entre els diferents elements i enriquir el seu vocabulari. A més ho hem pogut fer a través del joc ja que no ho ha voiscut com a una activitat "acadèmica" i segurament això ajudarà a generalitzar i recordar aquests aprenentatges.

Sessions amb el material lèxic

En les sessions d'avui hem utilitzat el material de l'oca que vaig realitzar per afavorir el desenvolupament lèxic. Amb A. hem utilitzat l'oca de dolços per seguir amb la categoria que havíem començat a treballar. Primer he presentat el joc i li he preguntat sobre la categoria i sobre què significava aquesta per repassar els conceptes treballats. Llavors, li he explciat les normes i hem repassat els noms de tots els dibuixos i parlat sobre què ens agrada més, menys,... Després hem jugat de manera que a cada casella on quèiem havíem de dir el nom. La veritat és que crec que ha estat molt útil perquè s'ha mostrat molt entusiasmada, li ha agradat molt i ha recordat gairebé totes les paraules! Algunes li costadaven de pronunciar correctament (sobretot les més llargues), per això aplicavem el sistema que utilitza la tutora de pràctiques: picar les paraules per síl·labes. Finalment, per acabar de consolidar tot el vocabulari après, la tutora de pràctiques ha proposat anar a la pastisseria a veure tots aquells dolços. Penso que ha estat una molt bona manera perquè li hem pogut oferir un aprenentatge encara més significatiu i vivencial que ha ajudat a consolidar i a veure la importància d'aquella activitat que duiem a terme.

Pel que fa al material, penso que ha estat adequat i funcional, no he trobat cap aspecte per modificar.

Sessions amb el material lèxic III

En les sessions d'avui hem utilitzat el material de l'oca que vaig realitzar per afavorir el desenvolupament lèxic.

Amb S. hem utilitzat les oques dels animals. Ella coneixia la relació taxonòmica de les oques (animals) i la majoria d'animals ja que al rpincipi hem fet un repàs, però igual que T. només coneixia els més quotidians i els altres o bé no els coneixia o només en sabia nombrar característiques, però no el nom concret de l'animal. Alguna vegada se li ha activat una paraula fonèticament semblant al nom de l'animal que volia dir. Després d'explicar les normes del joc, hem començat a jugar, però com que és més gran i presenta moltes dificultats en l'estructura del llenguatge li he proposat que a cada casella que quèiem havíem de fer una frase de forma oral. He observat que les frases són molt senzilles i sovint visuals o alegant a característiques d'aquella paraula i comet erros de concordança entre sintagmes (els fulles). Per això penso que el següent material que estic començat a elaborar per treballar la morfosintaxi la podrà ajudar molt. També comet errors d'exclusió mútua, és a dir, li costa entendre que un nom es pot nombrar utilizant un altre nom (ase i ruc) això demostra que el seu vocabulari és molt reduït, perquè sinó se li explica tampoc adquirirà les noves paraules ja que no sabrà a què fan referència. Tampoc entèn els dobles sentits (aquell noi és un ruc). El joc, però li va agradar molt i va servir per poder conèixer noves paraules, detectar aquests errors i fer de model per ajudar-la en el desnevolupament del llenguatge.

En cap moment vaig saber detectar cap aspecte a millorar a tarvés de la pràctica i la tutora del Centre tampoc me'n va saber dir cap. Estava molt contenta amb el material elaborat i creia que li podria ser de molta utilitat, la qual cosa em satisfà molt i em recompensa el temps invertit en elaborar-lo.

Material per a l'adquisició del lèxic

Aquest és el material que he creat per ampliar i ajudar a desenvolupar l'àrea de lèxic. Tal i com vaig comentar és un joc que inclou 6 oques temàtiques sobre diferents conjunts de vocabulari: dolços, animals (2), mitjans de transport, fruites i verdures. A més va acompanyada d'una graella amb la paraula corresponent a cada casella amb lletra lligada per tal que la puguin llegir gairebé tots els usuaris i una fitxa explicant el material i els seus objectius. Si cliqueu la imatge següent del material us redireccionarà a un àlbum Picasa per si us voleu descarregar el material. També ho he penjat la plantilla i la fitxa com a document per si voleu elaborar alguna oca més.

Dissabte el posaré a prova en les sessions de pràctiques, ja us explicaré el resultat!

Primer esbós del material

En la última sessió de pràctiques he aprofitat per parlar una estona amb la meva tutora del Centre sobre el material que vull elaborar. Com que ja havia començat a buscar una mica de materials i anava amb dos esbossos.

Aquest serà el material que elaboraré per afavorir l'adquisició de vocabulari. És en format oca, però com que hi ha menys caselles, només he mantingut el pou (una casella sense tirar), els daus i la mort (tornar a començar). Llavors hi ha caselles marcades amb lila on hi posaré una mateixa imatge que representarà la oca i inventaré un rodolí per anar d'aquella casella a una altra. Elaboraré 5 oques temàtiques: una de fruites, verdures, animals, dolços i mitjans de transport. Seran útils per fomentar l'adquisició de lèxic quotidià agrupat en temes per afavorir la categorització del vocabulari. A la tutora del Centre li ha semblat molt bé, només m'ha aconsellat que podria incloure també la paraula escrita a més de la imatge. Jo hi he estat pensant, i penso que serà més útil fer una graella per cada oca amb el número de casella i la paraula ja que si la paraula està escrita, llavors el que es fomentarà és la lectura, però no l'associació de paraula-imatge, de categoria, interiorització o cerca de vocabulari.

L'altre material, el tinc fet en un esbós en paper. Serà per ajudar a la construcció gramatical de les paraules. Serà una mena de llibreta on s'escollirà una imatge i s'hauran de cercar les paraules adients per construir la frase. En aquest cas també em deia que les paraules fossin tant visuals com escrites i igual que en l'altre cas, ho faré així seguint el seu consell, perquè penso que la idea és bona, però de manera que no coincideixi la paraula amb la imatge ja que el meu objectiu és que tinguin unes "pistes" per construir frases gramaticals, no fomentar la lectura. Però incorporant la paraula escrita darrera la imatge pot servir com a element autocorrectiu. 

Aprofitaré aquesta setmana santa per posar-m'hi i poder-los presentar al Centre quan torni de vacances (com a mínim un).