Aquests darrers dies s'ha publicat l'Informe de la Fundació Bofill que analitza els èxits i les dificultats del model actual d'escola catalana. En aquest informe es fa ressó de la realitat educativa catalana actual, demostrant que malgrat que l'Admistració assegura que es duu a terme una educació comprensiva i inclusiva la realitat és una altra ja que es cerca l'homogeneïtat separant els alumnes per nivells amb la creença que d'aquesta manera es reduirà el fracàs escolar. Des del meu punt de vista, és una manera de voler aparentar donar un enfoc, que és el més reconegut, però sense desplegar totes les eines perquè aquest sigui eficaç i potenciar només aquells alumnes amb més habilitats acadèmiques perquè treguin vons resultats i disminueixin el fracàs escolar. Segons l'informe i la meva opinió, si volem reduir el fracàs i les desigualtat és necessari aplicar unes mesures que actualment poques vegades s'apliquen i que ajudarien el desenvolupament de tots els alumnes, llavors sí que l'educació seria homogeneïa perquè es centraria en l'individualitat de cada alumne i donaria estratègies per afavorir el seu aprenentatge sense excloure'l de cap context educatiu ni segregant-lo:
- adoptar aquest model des de l'Administració per actuar de forma coherent
- reconèixer el talent de cada alumne i fomentar, valorar i avaluar aquells que no siguin necessàriament acadèmics
- educacar en valors
- tenir un mestre de referent
- formar un equip educatiu sòlid
- detectar i avaluar les disfuncions del sistema
- realitzar una avaluació continuada
- tenir una aula integradora
- poder flexibilitzar el currículum
- implicar a les famílies
Concretant amb l'àrea de llenguatge, el model de l'escola inclusiva és fonamental pels alumnes amb dificultats de desenvolupament del llenguatge ja que estan en contacte i prenen com a model alumnes amb un bon nivell de llenguatge. A més, reben més estimulació ja que el llenguatge és una via d'accés a la comprensió, pensament, planificació,... i necessiten tenir models i no ser agrupats en nivells d'aprenentatge inferiors perquè limitaran la seva capacitat. També necessiten, igual que qualsevol nen/a i especialment els que tenen dificultats, que se'ls reconegui les seves habilitats davant de tots els alumnes i no només d'aquells que també tenen dificultats per millorar la seva autoestima i autoconcepte. Finalment, a part d'aquests beneficis a nivell de grup, també en tenen poden assitir a l'aula integradora o poden rebre una atenció més individualitzada respectant el seu ritme de treball, necessitats, flexibilitzar el currículum, aplicar metodologies diferents,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada